Una separació és un procés d’adaptació emocional a una sèrie de canvis i de pèrdues en el qual apareixen diferents emocions que s’han de viure i superar. És normal que dolgui separar-se de la parella, però moltes vegades no queda altra que assumir la pèrdua i donar-se permís a experimentar el dol.
Algunes separacions són alliberadores i altres traumàtiques, altres són més o menys doloroses, però una separació sempre genera un impacte emocional. És important entendre les causes de la ruptura i donar-li un nou significat, no sóm responsables de tot allò que ens succeeix, però sí del sentit que li donem i de com sentim i reaccionem davant allò que ens succeeix.
En l’època en la que ens toca viure, en l’era de la postmodernitat, hi han hagut una sèrie de canvis socials que han afavorit el creixement de una sèrie de patologies mentals i de problemes psicològics que van en augment. L’ estrès a la feina n’és un d’ells.
Aquests problemes de salut mental estan creixent en el món acadèmic i laboral, cal parlar especialment sobre l’augment de trastorns relacionats amb l’ansietat i la depressió i que estan connectats a la creixent pressió sobre els treballadors per tal d’incrementar el seu rendiment. En el present article parlem dels problemes que es deriven de l’ estrès a la feina i que és allò que podem fer per tal de minimitzar-ne les seves conseqüències.
Les persones estem constantment en procés, evolucionant, revisant els nostres objectius i canviant la nostra mirada sobre nosaltres mateixos i el món que ens envolta a través de les nostres experiències de vida.
És cert que el sentiment sobre “ser un mateix” no és estàtic ni estable, ja que la identitat és dinàmica i canviant. Però aquesta pot ser més o menys sòlida, pot ser més o menys madura, i encara que tota vida, fins i tot la més tranquil·la, estigui condemnada a actualitzar-se constantment, disposar d’una identitat madura ens prepara millor per a l’adversitat.
La psicoteràpia és una eina que promou el coneixement personal i l’enfortiment d’aquesta identitat a través del procés de creixement personal.
Estrès i ansietat: adaptació a una societat canviant.
L’adaptació al ritme accelerat i a l’imperatiu “dona’t pressa” de la societat postmoderna està canviant la nostra manera de ser, estar i actuar. La societat actual ha experimentat una sèrie de canvis que li atorguen la condició de canviant i fugaç, marcada per l’individualisme, el consumisme i la precarietat de les relacions personals.
Els que ara tenen entre 10 i 30 anys viuen en condicions molt diferents a les dels seus pares i avis, han nascut en un món amb possibilitats aparentment infinites i tot tipus d’oportunitats, en una societat accelerada i saturada d’informació que només valora la quantitat i no la qualitat, amb multitud d’ofertes d’oci i plaers i amb infinites possibilitats de conèixer gent en el moment que es desitgi.
Les rutines de les persones s’han vist alterades per aquesta adaptació a la societat i per tant, l’exigència d’adaptar-se als canvis és gairebé permanent.
Coronavirus i TOC desafortunadament són un binomi que els professionals de la salut mental veiem que va tenint cada cop més incidència en la població. Una crisi és una situació en la qual es donen una sèrie de canvis als quals hem d’adaptar-nos de la millor manera possible si volem afrontar-la amb èxit. Una crisi també és una oportunitat per a poder exposar-nos a situacions que connecten amb la nostra vulnerabilitat i que ens permeten desenvolupar les nostres capacitats i estratègies d’afrontament, aprenent d’elles per a sortir-ne enfortits.
Estic segura que la crisi del Coronavirus serà una oportunitat per a créixer com a persones gràcies a l’esperit de cooperació i de solidaritat que estem veient en el dia a dia, ens permetrà fer-nos forts davant de l’adversitat i la situació de confinament que estem vivint ens permetrà estrènyer els llaços amb la família i amb els nostres éssers estimats, en estar a casa compartint i comunicant-nos, esforçant-nos a treure el millor de nosaltres mateixos per a promoure una convivència harmònica amb els nostres.
Però què passa amb les persones que són especialment vulnerables i que ja presentaven problemes de salut mental?
Sobreprotecció infantil: els nens que reben massa.
La sobreprotecció infantil i l’excés d’afecte no són un regal o un privilegi, sinó més aviat una presó que provoca mancances emocionals a curt i a llarg plaç. L’excés d’estímuls en la vida dels infants pot provocar la inhibició del desig i del plaer d’explorar per ells mateixos el món que els envolta. Els nens necessiten tenir estones d’avorriment per poder estimular la seva creativitat.
Pensament positiu i psicologia positiva: tot és possible?
Psicologia positiva i els riscos del “pensament positiu”: quan “tot és possible”.
Existeix una relació directa entre una cultura que transmet el missatge de que es pot aconseguir qualsevol cosa i l’existència d’una baixa autoestima, producte de no ser capaços de complir amb les nostres més altes expectatives i de la comparació amb la gent que ens envolta.
Qualsevol que hagi anat a la secció de llibres d’autoajuda de qualsevol llibreria centrats en la psicologia positiva haurà ensopegat bàsicament amb dos tipus de llibres. El primer tipus és el què et diu “pots fer-ho! Pots triomfar! Tot és possible! Es tracta d’aquells llibres que basen la seva premissa en la Llei de l’atracció. Aquests el que venen a dir és que si desitges amb suficient força alguna cosa, aquesta acabarà succeint, podem deduir que si no ho aconsegueixes, probablement sigui perquè no ho desitges intensament o perquè no t’has esforçat prou. L’altre tipus de llibre és el que t’ensenya a treballar la “baixa autoestima”.
No estic negant la importància de pensar en positiu, és necessari fer-ho. El problema és quan el pensament positiu es converteix en fantasia.
Bulimia i Anorèxia Nerviosa: Psicopatologia dels trastorns del comportament alimentari.
Bulimia i Anorèxia
La Bulimia o l’anorèxia són trastorns que es manifesten no únicament a través del comportament alimentari, també consten d’una gamma molt complexa de símptomes, entre els quals preval una alteració o distorsió de la imatge corporal que un té de si mateix. També duen associats altres problemes psicològics que poden interferir de manera significativa en la vida de les persones que pateixen aquests trastorns.
El tractament de l’anorèxia i la bulimia nerviosa ha d’abordar els problemes psicopatològics i orgànics associats a aquests trastorns des d’un enfocament multidisciplinari. Abordar els problemes psicològics associats als TCA en un primer moment és molt important. La figura del psicòleg cognitiu-conductual és essencial en la intervenció en problemes de baixa autoestima, d’ansietat, depressió, d’obsessions, pors, manca d’autocontrol i distorsions cognitives. Anem a parlar més extensament dels problemes psicològics que tendeixen a manifestar aquest tipus de pacients:
1. Baixa autoestima: totes les persones amb Anorèxia i Bulimia presenten una autoestima molt baixa (Raich i Mora, 2005), amb la tendència no a valorar-se i creure que no són valorades pels altres. També tenen dificultats per a trobar aspectes positius en el seu físic i en la seva manera de ser.
2. Ansietat: El tret més característic de l’ansietat és l’intens malestar i la sensació que no s’és capaç de controlar els esdeveniments futurs. En l’anorèxia es manifesta, sobretot, en els moments en què el pacient està exposada a menjars i en el cas de la bulimia precedeix l’episodi de menjar en excés, que es calma momentàniament després de la sobreingesta, encara que produint sentiments de culpabilitat.
3. Depressió: En aquests pacients són freqüents els canvis de caràcter i d’humor. És molt comú que l’estat d’ànim i l’humor millorin significativament un cop es produeix la restauració paulatina de l’estat físic i l’increment de pes, ja que en molts casos la inanició és la causant de la depressió i del baix estat d’ànim.
4. Impulsivitat: en els pacients amb bulímia nerviosa són freqüents la manca d’autocontrol i el comportament social impulsiu (robatoris, mentides, furts, etc.) i idees suïcides o conductes agresives. Lacey, citat per Fairburn (1998), va assenyalar que “aquestes persones tenen un problema de control d’impulsos i el problema alimentari és una expressió d’aquesta manca de control”.
5. Les obsessions: Són dos els temes obsessius que estan sempre presents en pacients que pateixen un TCA: l’obsessió pel pes i la figura i l’obsessió pels aliments. L’obsessió per aprimar-se és un aspecte fonamental en el TCA, tant en l’anorèxia com en la bulímia.
6. Distorsions cognitives: en aquest tipus de pacients existeix una distorsió de la imatge corporal, que és un dels trets més incompresos per la gent del seu entorn, a mesura que el pacient perd més pes, més gras li sembla que és, augmentant així seu desig d’aprimar-se (March i Raich, 2005; en Edelmira et al., 2005).
7. Pors: Són bastant comunes en aquests trastorns, la por a perdre el cos esvelt, a no ser acceptat pels altres, a no tenir èxit, etc. i sobretot la por a engreixar-se.
8. Perfeccionisme: els pacients amb anorèxia són enormement perfeccionistes i manifesten grans expectatives que només aconsegueixen frustrar-los i els porta a deteriorar encara més el seu nivell d’autoestima.
Paraules clau: Psicopatologia, anorèxia, bulímia i trastorns alimentaris.
Autor: Judit March, Doctora en Psicologia Clínica i de la salut.
Trobar un bon psicòleg Claus per escollir un bon professional.
Trobar un bon psicòleg no és una tasca fàcil, tampoc ho és prendre la decisió de demanar ajuda, no només suposa una inversió de temps i de diners, també implica un cost emocional, per això és important encertar amb el professional que escollim com a psicòleg.
Com saber si escollim un bon psicòleg? Et donem algunes claus que et poden ajudar en la teva elecció:
Formació i acreditació: Cal que es tracti d’un psicòleg col·legiat i acreditat com a Psicòleg sanitari. Moltes de les persones que ofereixen servei de psicoteràpia no disposen de la formació i acreditació necessàries com per a poder oferir un servei de qualitat que ofereixi les garanties d’eficàcia i de professionalitat necessàries. En la pàgina web del col·legi oficial de psicòlegs hi trobaràs el directori de professionals que disposen de la col·legiació.
Actitud respectuosa: un bon psicòleg hauria de fer-te sentir còmode en tot moment, hauria de ser respectuós amb les creences de l’usuari que consulta, un bon psicòleg no hauria d’emetre judicis de valor, mai hauria d’invalidar el teu sistema de creences i de valors, senzillament es tracta d’ajudar a l’usuari a que prengui consciència d’alguns patrons cognitius, emocionals i de conducta que li resulten poc adaptatius o eficaços i que li permeti a la persona el qüestionar-los, per tal de poder promoure en ell canvis que l’ajudin a millorar la relació amb ell mateix, amb la gent i el món que l’envolta.
Escolta activa: un bon psicòleg recorda bé els detalls de cada cas i centra l’atenció en tot moment en el que l’usuari expressa. Un bon psicòleg retén la informació que rep per part del seu pacient i la treballa entre sessions. Has de tenir la sensació de que l’importes al psicòleg i que et presta atenció en tot moment.
Experimentes avenços durant la teràpia: en les sessions inicials de recollida d’informació i d’avaluació és normal experimentar pocs canvis, però després, aquests s’haurien de poder notar. És normal que en alguna ocasió alguna de les tècniques aplicades en les sessions generin en el pacient connexió amb emocions doloroses com la tristesa o la ràbia, el psicòleg hauria de ser capaç d’acompanyar adequadament al pacient quan això succeeixi, amb explicacions sobre el que està passat i si el pacient ho demana li hauria de poder explicar el perquè aplica una i altra tècnica i quins són els objectius de les mateixes, el pacient ha de poder fer que l’usuari prengui el màxim grau de consciència amb el mínim de malestar possible. El psicòleg ha de ser capaç de conèixer molt bé a l’usuari per tal de poder respectar els seus “tempos”, i aplicar les tècniques adequades en el moment que toca.
No genera dependència: la teràpia no s’hauria d’allargar innecessàriament, de vegades es poden plantejar sessions de seguiment més espaiades per poder consolidar els canvis. Un dels objectius de la teràpia hauria de ser facilitar al pacient el fet de que aconsegueixi ser un subjecte espontani, autèntic i autònom, sentint que és ell el màxim responsable dels seus avenços i dels seus canvis a nivell intern.
Trobar un bon psicòleg no és tasca fàcil, aquest t’ha de poder transmetre confiança i t’ha de poder fer sentir còmode i validat en tot moment, només si s’estableix un bon vincle entre terapeuta i pacient es notaran canvis. Per altra banda, un bon psicòleg t’ha de transmetre una imatge de professionalitat i de rigorositat, ha de disposar de la formació i experiència necessàries per poder-te oferir un servei de màxima qualitat.
Esperem que aquest article t’hagi ajudat a l’hora de decidir-te en iniciar un procés de psicoteràpia, esperant que tinguis sort en la teva elecció.
Vacances i estrès. Que és allò que ens estressa i que podem fer per evitar-ho?
Encara que sembli sorprenent, les vacances poden resultar ser una font d’estrès important. Hi han diferents factors, ja siguin personals, socials i familiars que explicarien el per què algunes persones s’estressen amb l’arribada de les vacances.
Utilizamos cookies para mejorar tu experiencia de navegación en nuestro Sitio Web. Si continúas navegando, estás aceptando su uso.SÍ, ACEPTOMÁS INFORMACIÓN
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.