Author Archives: Judit March

  • 0
estres postvacacional

Estrès postvacacional. Consells per fer-li front i acomiadar-nos de les vacances amb un somriure.

 

Estrès Postvacacional: com es manifesta?

El mes de setembre per a molts resulta ser un mes complicat. Molts de nosaltres, quan acabem les vacances i hem de tornar als nostres llocs de treball experimentem símptomes com cansament, apatia, problemes de la son, cansament, irritabilitat, nerviosisme o falta de concentració.

La tornada a la feina després d’unes llargues vacances implica la modificació de les hores de son i un canvi en els horaris. Aquests símptomes no són més que la conseqüència que l’estrès produeix en el nostre organisme per assimilar aquests canvis.

Read More

  • 0

El terrorisme em fa por

por, islamofòbiaEl terrorisme em fa por.

Fa un temps vaig publicar  un article que versava sobre els aspectes psicològics de l’estrès posttraumàtic i concretament en les conseqüències psicològiques per a les persones que han presenciat un atac terrorista. En aquest nou post no em centraré tant en aspectes emocionals o psicològics vinculats a aquesta realitat, avui vull parlar sobre un altre fenomen que representa un problema en la nostra societat, vull parlar sobre com els atacs terroristes, no necessàriament presenciats ni viscuts directament, fan que la vida quotidiana d’algunes  persones sigui més difícil,  ja sigui per la por a la incertesa i a la sensació d’estar en una situació d’inseguretat permanent com també per les reaccions provocades per la por vers altres persones.

Els terroristes utilitzen la violència indiscriminada  per generar un ambient de terror i per ajudar a assolir els seus objectius polítics. L’atemptat viscut recentment a Barcelona és un exemple perfecte d’això: el concepte de que una sola persona pugui causar tanta destrucció en pocs segons va més enllà de la comprensió, ningú està preparat per això. Tanmateix, juntament amb el terror generalitzat causat per aquests atacs públics, també hi ha una por freqüentment ignorada que es presenta en la nostra societat.

La por als “altres”.

Cada vegada que hi ha un atac terrorista, apareix la por. No parlo de la por relacionada amb el fet de ser víctima d’un atac, em refereixo al temor que pot aparèixer en algunes persones vers  les persones musulmanes o de color, parlo de la por que les persones musulmanes tenen a les reaccions d’algunes persones després de cada atac.

Jo no sóc musulmana. No puc parlar pels musulmans ni pels que s’enfronten a aquestes reaccions després dels atacs terroristes, però si que he pogut escoltar comentaris horribles sobre els atacs terroristes que venen des la por.

Un dels objectius dels els atacs terroristes és provocar la por en els ciutadans, és el de generar aquesta por cap al món islàmic i de promoure aquest discurs de l’odi. Tothom és conscient de l’esforç de la comunitat musulmana després de cada atac terrorista per defensar la seva postura, un refrany que circula per les xarxes socials resa: “No tots els musulmans són terroristes, sinó que tots els terroristes són musulmans”, cosa que francament no és certa.

Sembla que el temor al terrorisme hagi de traduir-se a una por cap als musulmans, aquesta noció equivocada ha contribuït a generar una atmosfera cada cop més hostil de la islamofòbia.

És important tenir una mirada objectiva cap a fets i dades sobre aquest tema que mostren una realitat molt diferent. Si bé és cert que alguns atacs terroristes en tot el mon son duts a terme per musulmans associats amb l’extremisme violent, la religió per si mateixa no és un bon predictor de la violència terrorista. Hi han molts factors associats amb el terrorisme, la religió de la persona no explica per si mateixa el terrorisme.

Estudis i  enquestes d’opinió han demostrat que els musulmans de tot el mon rebutgen la violència i l’extremisme, de fet, la gent de molts països amb grans poblacions musulmanes, segons aquests estudis, mostren tanta preocupació cap a l’amenaça de l’extremisme violent com la que mostren les nacions occidentals . De la mateixa manera, les enquestes han demostrat que moltes persones de països amb grans poblacions musulmanes tenen opinions molt desfavorables cap a grups terroristes.

Cohesió social.

Barcelona és una ciutat que te un model propi d’acollida, ens hem caracteritzat sempre per ser una ciutat que acull i que és solidària amb les persones d’altres nacionalitats.  En aquesta societat és el més maco que tenim, LA COHESIÓ SOCIAL I LA SOLIDARITAT AMB TOTES LES RACES, i un dels perills és la secularització o el trencament de la cohesió social davant d’aquest discurs islamofòbic.

Tornar a la normalitat és la millor manera de combatre el terrorisme, si tenim por i ens tanquem a casa, si tenim por dels que tenen el color de pell més fosc que nosaltres, aleshores els terroristes hauran vençut.

Que no imperi la por i estiguem més units que mai, que no imperi l’odi sinó la solidaritat, el respecte, la fraternitat i això que sabem fer tan bé els catalans, acollir sense oferir res a canvi i sense tenir en compte la nacionalitat ni el color de la pell.

Davant d’aquests atacs recomano que no deixeu de fer res del que faríeu, que la tornada a la normalitat sigui el més ràpida possible. Que no ens venci ni la por ni l’odi.

Des de JM Psicología volem unir-nos al dolor de totes les víctimes i els seus familiars, al mateix temps que condemnem el terrorisme i qualsevol acte de violència.


  • 0
feliç estiu, feliz verano

FELIÇ ESTIU

Als que viatgen i als que no ho fan …

Per que no tot viatge és extern.
Per molt que ens moguem en l’exterior, la veritat és que sempre restarem tancats en nosaltres mateixos.
Per més alt que pugem o per més lluny que viatgem, mai aconseguirem sortir de les nostres sensacions.

Read More

  • 0
sindrome dona perfecta ansietat depressió

Les dones que poden amb tot: el síndrome de la dona perfecta.

Les persones que em coneguin sabran que no m’agraden les etiquetes, però aquest cop faré referència a un grup cada cop més nombrós de persones que arriben a teràpia, concretament són  dones a les que jo anomeno les que pateixen el “síndrome de la dona perfecta”.

Aquest no és un trastorn ni una malaltia, no és ni tan sols una condició que s’hagi de corregir o de modificar, senzillament és un nom per poder entendre una situació generada per la societat en la que vivim, en la que es premia excessivament  l’èxit en totes les facetes de la vida, tant en el terreny personal com en el professional.

Read More

  • 0
judit march

MEDALLA EUROPEA AL MÈRIT AL TREBALL A EMPRESES i PROFESSIONALS DESTACATS.

El passat 9 de juny vaig tenir el plaer d’assistir a la cerimònia d’imposició de “Medalles d’Or” al mèrit al treball per l’Associació Europea d’Economia i Competitivitat (AEDEEC), en la qual em va ser atorgada la Medalla d’or al mèrit en el treball en el sector mèdic. La cerimònia es va celebrar a l’Hotel NH Collection Eurobuilding de Madrid i la imposició de medalles va ser presentada per la periodista Ana García Lozano i realitzada pel Vicepresident de l’Associació D. José Luis Barceló Mesquita, Editor i Director del diari El Mundo Financiero, que va imposar les medalles a empresaris, professionals i directius amb una gran trajectòria professional.

psicòleg barcelona judit march

Fa uns anys, quan vaig decidir obrir la meva pròpia consulta, estava molt il·lusionada i motivada a fer molt bé el meu treball per poder ajudar a moltes persones al llarg del seu procés de teràpia, des de la professionalitat, des de l’honestedat i des del respecte a la persona, entregant tot el millor de mi mateixa en cada sessió i amb cada usuari. Però no podia arribar-me a imaginar que arribessin totes aquestes mostres de reconeixement per part d’Institucions tan reconegudes.

Sempre he pensat que la constància unida al talent i a l’amor pel treball ben fet acaba donant els seus fruits. No va ser fàcil, però al final, si un lluita pel que creu i té una mica de paciència, acaba obtenint la recompensa.

Us deixo amb les paraules del discurs que vaig realitzar durant el moment del lliurament de la medalla. Però abans m’agradaria agrair-los també a algunes persones significatives per a mi aquest reconeixement:

Al Joan March i a l’Oscar March, per animar-me sempre, en els bons i en els mals moments, per ser font de suport incondicional durant tants anys. Al Toni, per ajudar-me a sortir del meu cercle de confort i animar-me a emprendre, a la Raquel, per estar sempre aquí present i al Dani, pel seu gran recolzament en els inicis.

I per descomptat, GRÀCIES A TOTS ELS PACIENTS QUE HE TINGUT LA SORT DE CONÈIXER DURANT TOTS AQUESTS ANYS, PERQUÈ HE APRÈS MOLT DE CADASCUN D’ELLS.

SENSE ELLS, AIXÒ NO TINDRIA SENTIT.

 

mejores psicologos barcelona

 

“Bona nit a tots i a totes,

Primer de tot vull agrair a l’Associació Europea d’Economia i Competitivitat el que m’hagi atorgat aquest guardó com a mostra de reconeixement a la meva trajectòria professional en l’àmbit mèdic i que serveix d’impuls per seguir per aquest apassionant camí que és el món de la psicoteràpia, treball que també és la meva passió i la meva vocació, per la qual cosa em sento molt afortunada.

També vull felicitar a tots els guardonats aquesta nit, perquè són exemple d’inspiració per als futurs emprenedors en els diferents sectors. Sempre he pensat que per ser un bon terapeuta o un bon professional, no solament són importants els coneixements tècnics, la formació i l’experiència, jo crec que és realment L’ACTITUD , allò que  transmetem a les persones amb les quals treballem o a les quals prestem els nostres serveis el que diferencia realment als bons dels molt molt bons. Tant en el plànol personal com en el laboral “la manera de ser” és allò pel que ens valoren realment les persones.

No deixem de somriure, de ser feliços fent feliços a les persones que ens envolten. El treball sense amor i sense entrega no és humà, acaba reduint-se a mer guany. Avui dia lo tangible té molt menys valor, avui el poder està més que mai en mans dels lluitadors, en mans d’aquells que saben diferenciar allò que és realment important del que no ho és tant i que són fidels als seus principis, malgrat les dificultats de la vida i malgrat les imposicions de la Societat.

Els desitjo a tots vostès, que enmig de l’esforç i de les dificultats de la nostra vida personal i social, no deixem de tenir una bona actitud cap a les persones, cap a nosaltres mateixos i cap al món que ens envolta.

Moltes gràcies i bona nit”.

Judit March Fuentes

Dra. en Psicologia Clínica i de la salut i psicoterapeuta.


  • 0
estrés infantil, psicóloga infantil en barcelona

Estrès infantil: massa aviat i massa coses.

Tags : 

Un dels aspectes més extraordinaris de l’estrès infantil, observat des de la meva experiència com a psicoterapeuta clínica, és la primerenca edat a la que els nens i les nenes estan sotmesos a grans tensions i lo aviat que aquests comencen a presentar signes d’estrès patològic.

Dona la impressió de que els signes de depressió i d’ansietat es manifesten en els nens molt aviat. Quina és la causa d’aquesta “regressió” de l’estrès a les edats més primerenques? No és possible explicar raonablement aquest fenomen si no és assenyalant el fet de que els infants més petits estan exposats a pressions cada cop més grans.

Els infants han de fer també front a la pressió creixent de massa estímuls, massa reptes, massa canvis, massa oportunitats…

Els mitjans de comunicació ofereixen, les vint-i-quatre hores del dia, un gran ventall d’ofertes excitants i estimulants, algunes “saludables” i dedicades als nens, algunes molestes i poc apropiades per a ells. Els videojocs, medis digitals, revistes i ordinadors mostren, tant a nens com a adults, més detalls en els que fixar-se, més noticies a digerir, més possibilitats a considerar, per tota aquesta sobresaturació d’estímuls els infants han de pagar de vegades un preu que es tradueix en estrès.

Read More

  • 0
judit march, psicoterapeuta

Per a totes les grans dones.

Ahir va ser un dia molt especial per a mi. El poble que em va veure créixer i que vaig deixar ara farà ja 20 anys, m’acollia amb calidesa per entregar-me el guardó a “la dona lleidatana”, en el Dia de la Dona Treballadora.

L’Ajuntament de Torrelameu (Lleida) homenatja cada any amb el premi Torredemaó a dos personalitats catalanes per haver destacat per la seva trajectòria professional, en aquesta ocasió també ha estat guardonada la periodista Empar Moliner, que no va poder assistir a l’acte per motius laborals.

judit march

També s’homenatjava a les grans dones nascudes als anys 30, aquestes dones fortes i valentes, que treballaven dures jornades a casa i després al camp (al tros), de manera silenciosa,  pujant a la família sense queixar-se, sense escatimar tendresa, sempre amb un somriure als llavis, sense demanar res a canvi.

La meva àvia als anys 30 devia de tenir al voltant dels 20 anys. Jo la recordo com una dona forta i sempre entregada als altres, una dona que malgrat les difícils circumstàncies mai la vaig sentir queixar-se, ans el contrari, sempre tenia un somriure i un gest de tendresa per a nosaltres i cap als altres. La Maria Codorniu Martí, una de les persones més bondadoses i admirables que hagi conegut mai.

Jo tenia 10 anys quan ella ens va deixar, massa aviat. Tot i així vaig passar prou temps amb ella per aprendre grans lliçons de vida.

Ella em va ensenyar que passi el que passi, sempre s’ha de lluitar per aconseguir allò que vols, va ensenyar-me que queixar-se i lamentar-se no serveix per a res. Ella mai es queixava, sempre feia coses pels altres amb un somriure, amb un gest de tendresa i de cura que traspuava respecte i generositat. Mai jutjava, mai la vaig sentir criticar ni parlar malament dels altres.

Aquest guardó el dedico a totes les dones que com ella, han deixat petjada en les generacions posteriors, a totes les àvies fortes i generoses que ens han ensenyat a ser millors persones i que silenciosament han construït la nostra història.

A totes elles, moltes gràcies.

www.juditmarch.com

Dra. en Psicologia Clínica i Psicoterapeuta.

 

 


  • 0
identidad, crecimieto personal, crexement personal, identitat

Creixement personal i Identitat.

Les persones estem constantment en procés, evolucionant, revisant els nostres objectius i canviant la nostra mirada sobre nosaltres mateixos i el món que ens envolta a través de les nostres experiències de vida.

És cert que el sentiment sobre “ser un mateix” no és estàtic ni estable, ja que la identitat és dinàmica i canviant. Però aquesta pot ser més o menys sòlida, pot ser més o menys madura, i encara que tota vida, fins i tot la més tranquil·la, estigui condemnada a actualitzar-se constantment, disposar d’una identitat madura ens prepara millor per a l’adversitat.

La psicoteràpia és una eina que promou el coneixement personal i l’enfortiment d’aquesta identitat a través del procés de creixement personal.

Read More

  • 0
despedir

Saber-se acomiadar

Hi han presons de les quals només un en te la clau.

De vegades un te tantes ganes de conservar a qui guarda en elles, que es capfica en fer patir, tancant els ulls.

De vegades és millor obrir la gàbia i alliberar a qui saps que no és feliç dins d’ella.

Read More

  • 0

Depressió postpart, com superar-ho.

Tristesa puerperal i Depressió postpart. Com diferenciar-les.

Cal diferenciar entre la tristesa puerperal que experimenta una dona després de ser mare de la Depressió postpart. La Depressió postpart o postnatal és un trastorn que a vegades es confon amb un altre tipus de situació que encara que afecta significativament la vida de la persona que la pateix, està més relacionada amb les dificultats en l’adaptació a la nova funció de ser mare i a les dificultats en la gestió de l’estrès a través de la sèrie de canvis físics i ambientals que es produeixen amb el l’arribada del nou fill. Estem parlant de la “tristesa puerperal” (també anomenada “baby blues”). En el present article parlarem d’ella i de les diferències que existeixen entre aquesta alteració i la depressió postpart.

La depressió postpart és un trastorn que afecta a algunes dones en els primers mesos després del part  que pot arribar a interferir de forma important en la vida de la mare i de la parella. És un trastorn que pot ser tractat, encara que un percentatge elevat de casos no arriben a ser reconeguts o diagnosticats.

Després de l’embaràs és bastant comú en les mares que han tingut un nadó que experimentin un estat de tristesa lleu. Després de donar a llum un nadó s’espera que de manera natural la mare celebri l’arribada dels seu fill amb els seus amics i família. Abans del naixement d’un nen ens ensenyen que una dona embarassada s’ha de preparar per a l’alegria i l’emoció, no per l’esgotament, l’ansietat i el plor. Però què passa quan una mare en comptes d’experimentar alegria i il·lusió davant l’arribada del seu nadó experimenta tot el contrari?

Read More

centro recomendado por:

Judit March Fuentes - Doctoralia.es
Doctuo
Danos tu opinion sobre
Judit March Fuentes Opinar

¿Quieres pedir cita para una primera visita?¿Necesitas más información?