Pensament positiu i psicologia positiva: tot és possible?
Pensament positiu i psicologia positiva: tot és possible?
Psicologia positiva i els riscos del “pensament positiu”: quan “tot és possible”.
Existeix una relació directa entre una cultura que transmet el missatge de que es pot aconseguir qualsevol cosa i l’existència d’una baixa autoestima, producte de no ser capaços de complir amb les nostres més altes expectatives i de la comparació amb la gent que ens envolta.
Qualsevol que hagi anat a la secció de llibres d’autoajuda de qualsevol llibreria centrats en la psicologia positiva haurà ensopegat bàsicament amb dos tipus de llibres. El primer tipus és el què et diu “pots fer-ho! Pots triomfar! Tot és possible! Es tracta d’aquells llibres que basen la seva premissa en la Llei de l’atracció. Aquests el que venen a dir és que si desitges amb suficient força alguna cosa, aquesta acabarà succeint, podem deduir que si no ho aconsegueixes, probablement sigui perquè no ho desitges intensament o perquè no t’has esforçat prou. L’altre tipus de llibre és el que t’ensenya a treballar la “baixa autoestima”.
No estic negant la importància de pensar en positiu, és necessari fer-ho. El problema és quan el pensament positiu es converteix en fantasia.
Un dels perills de la psicologia positiva és l’evitació excessiva de las emocions anomenades falsament “negatives”. La tristesa, la ràbia i la por són emocions naturals que quan vénen originades per creences racionals esdevenen mecanismes de defensa que ens permeten afrontar diferents situacions. Prohibir emocions considerades com a “negatives”, negar o evitar les experiències doloroses no genera altra cosa que una manca de presa de consciència emocional que pot conduir a una mala resolució de situacions on la frustració i l’acceptació són necessàries. Per ser conscient d’un problema i resoldre’l hem de poder experimentar tristesa, ràbia o por. Per altra banda, els defensors de la psicologia positiva que promouen un pensament positiu que ha de conduir a l’anhelada “felicitat” tenen tendència a construir el món emocional en termes dicotòmics, es a dir, en bons o dolents, quan la realitat és molt més complexa.
És important ser conscients de les nostres pròpies limitacions i aprendre a sostenir-les, la perfecció no existeix, lo ideal és irreal i no tots els desitjos es compleixen, i no passa res.
Aquí teniu uns quants remeis contra les nostres frustracions quotidianes:
- Abandonar les nostres falses fantasies d’èxit.
- Enfocar-nos en les nostres pròpies idees realistes i passar a l’acció duent-les a terme.
- Assegurar-nos que en realitat som nosaltres els autors dels nostres propis paràmetres d’èxit, sense comparar-nos amb models impossibles o irreals.
Acabo amb un consell que de ben segur no agradarà als fervents lectors de llibres d’autoajuda: desconfieu d’aquells que us diguin que “tot és possible”.
Dra en psicologia clínica i psicoterapeuta
Paraules clau: pensament positiu, psicologia positiva
