Com afrontar la separació. Aspectes emocionals de la ruptura sentimental.

  • 0
separació

Com afrontar la separació. Aspectes emocionals de la ruptura sentimental.

Una separació és un procés d’adaptació emocional a una sèrie de canvis i de pèrdues en el qual apareixen diferents emocions que s’han de viure i superar. És normal que dolgui separar-se de la parella, però moltes vegades no queda altra que assumir la pèrdua i donar-se permís a experimentar el dol.

Algunes separacions són alliberadores i altres traumàtiques, altres són més o menys doloroses, però una separació sempre genera un impacte emocional. És important entendre les causes de la ruptura i donar-li un nou significat, no sóm responsables de tot allò que ens succeeix, però sí del sentit que li donem i de com sentim i reaccionem davant allò que ens succeeix.

Quines són les fases per les quals passem després d’una ruptura de parella i que és important tenir en compte en cada una d’elles?

Després de trencar una relació sentimental apareixen una sèrie d’emocions similars a les que apareixen en qualsevol procés de dol. Aquestes emocions generades amb la separació sentimental no és bo reprimir-les ni intentar negar-les, és important prendre consciència d’elles per poder superar-la i per poder tenir l’oportunitat de reconstruir-se, extreient-ne un aprenentatge d’aquesta experiència.

Les emocions que experimentem després d’una separació succeeixen al llarg d’unes etapes que no es presenten de manera ordenada i que poden solapar-se entre elles, però el que sí és important saber és que per completar el procés de restauració s’han d’experimentar totes elles.

El fet de presentar-se unes emocions i no unes altres ens dona pistes per poder entendre el que està passant, per exemple, estar experimentant molt de temps la ràbia potser ens indica que s’està lluitant contra la tristesa i a la inversa, estar estancat en la tristesa i la depressió ens podria indicar que no s’ha pogut reconèixer ni superar la ràbia.

Impacte

Moltes parelles decideixen separar-se després d’un període de crisi que no aconsegueixen superar o després d’intents fallits en recuperar la relació, en aquests casos la ruptura de parella se suporta millor que no pas si es tracta d’una separació brusca i inesperada per una de les parts, si no s’anticipa la possibilitat de la ruptura és possible que la persona quedi en estat de xoc durant un temps.

Aquesta fase acostuma a ser relativament curta. En la fase de xoc o d’impacte s’experimenten sensacions com la desorientació o la incredulitat, es bloquegen les emocions i pot anar acompanyada d’una pèrdua de la concentració en les activitats diàries, ja que l’atenció se centra en la pèrdua sentimental i en el passat. Aquesta etapa pot anar acompanyada de símptomes físics com cansament extrem, vertigen o poden donar-se crisis d’angoixa.

Negació

La negació és un potent mecanisme de defensa que consisteix en la incapacitat en acceptar que la relació ha acabat. Si existien constants baralles i arguments que conduïen a nombroses situacions d’intents de ruptura, aleshores és possible que entrem en una fase de negació en la que aparegui la fantasia del retrobament. La fase de negació pot durar un temps fins que copeja la realitat, encara que en alguns casos pot durar anys, alimentada per l’esperança de que torni la persona que se’n va anar.

Molts cops la ruptura de parella es viu pitjor que la pèrdua d’un familiar per defunció, la diferència és que la persona estimada encara és viva,  mentre sigui així sempre existirà la possibilitat de que pugui tornar, fet que poden alimentar les falses esperances. Autoenganyar-nos i recórrer a qualsevol mecanisme que ens allunyi de la realitat no farà més que endarrerir el nostre procés de “curació”.

Tristesa

Aquesta és la fase en la qual s’experimenten sentiments de tristesa que poden anar o no acompanyats de pensaments de culpabilitat. La tristesa apareix tant per la pèrdua de la persona estimada com la pèrdua de les rutines generades conjuntament amb la parella. Trobem a faltar no només la persona estimada sinó també allò que compatíem amb ella. És per això important activar-se i enfocar-se en adaptar-se a la nova situació amb els canvis que això comporta.

En alguns casos poden aparèixer pensaments obsessius referents a la persona, si això succeeix és important eliminar qualsevol mitjà de comunicació indirecte que connecti o permeti obtenir informació sobre la persona (com Facebook, Twitter, etc.). Per poder superar el dol de la separació és recomanable deixar de veure la persona durant un temps, intentar evitar situacions en la que és possible coincidir físicament i evitar fer comprovacions del tipus recórrer a les xarxes socials, rellegir correus i recórrer a records que permetin enfocar-se en el passat i en la persona.
Estar enamorat activa la mateixa part del cervell que s’activa amb el consum de drogues, no es d’extranyar aleshores que una ruptura sentimental condueixi a dolorosos símptomes d’abstinència. De fet s’ha trobat que després d’una separació sentimental el cervell produeix una resposta similar al síndrome d’abstinència de la cocaïna, experimentant sentiments d’ansietat i depressió.

Estem programats per necessitar el contacte humà i aquesta necessitat es veu afectada quan es retira el contacte humà. És important cercar el recolzament social i no aïllar-se, fet que contribuiria a generar un major malestar emocional.

En alguns casos s’ha de treballar també amb l’autoestima perjudicada de la persona que ha estat deixada, molts cops degut a les falses creences originades per la combinació de la ruptura més una baixa autoestima “m’ha deixat per que no era prou bona…”ningú m’estimarà…” “mai més podré entregar-me a una relació…”. En el cas de les persones que deixen, cal dir que també això els genera un gran patiment, en aquests casos també cal treballar el sentiment de culpa i l’autoestima de la persona que ha pres la decisió de deixar la relació.

Ràbia

En aquesta fase apareixen els sentiments de ràbia i de ressentiment cap a l’ex-parella, inclús poder aparèixer idees de venjança que l’únic que fan es produïr-li un desgast a la persona que impedeix que aquesta pugui gaudir del present.

El perdó és un element que vindrà molt temps després de la ruptura de parella, però és un element essencial per poder seguir endavant. Quan perdones al teu ex per tot allò dolent que et va fer, també et perdones a tu mateix.

En els moments inicials és bo parlar amb els amics sobre el tema i buscar recolzament social, però més endavant hauríem de recórrer a altres recursos per poder exterioritzar el malestar interior, pot ser d’ajuda escriure en un diari allò que se sent per tal de poder descarregar la tensió i els sentiments de ràbia.

Molts cops la ràbia mobilitza energia per enfocar-se a solucions poc apropiades que encara dificulten més el dol, d’aquí la idea equivocada de que “un clau treu un altre clau”. Molts equivocadament recorren a tenir altres relacions per descarregar la tensió que produeix l’ansietat de la pèrdua o els sentiments de solitud. Després d’una separació s’aconsella no iniciar una nova relació, quan es carrega amb el dolor o la nostàlgia de la pèrdua és complicat obrir-se de nou a sentiments que són necessaris per poder iniciar de nou una relació, com la confiança i la il•lusió afectiva. La por a la solitud pot empènyer equivocadament a la persona a recórrer a una altra relació sentimental per oblidar-se de la darrera.

Por

Durant la relació la persona passa a identificar-se com una parella, i aquesta es veu a si mateixa com a part d’un equip. Si no s’ha après prèviament a conviure amb la solitud, després de la ruptura, de cop i volta, comença la sensació d’estar sol i pot aparèixer la por a la solitud. Per descomptat, és bo sentir por, ja que és només una altra emoció que indica que s’ha de reaccionar per adaptar-se als nous canvis. El que importa és saber com gestionar aquesta emoció.

No cal dir que quan ens sentim abandonats això genera un gran dolor. A algunes persones els resulta més costós superar una ruptura i els costa més que altres acomiadar-se de les persones estimades. En algun moment tothom pensa en la infància, una separació desperta les emocions d’inseguretat i tristesa que comporta l’abandó. En aquelles persones que tenen un dol no resolt en el seu passat, una ruptura en el present poden dur-los la tornada de records profunds sobre l’abandó. Aquestes emocions no processades ni elaborades poden desplegar-se després d’una ruptura provocant que els sentiments depressius siguin més forts i perdurables en el temps. Aprendre a superar la depressió després d’una ruptura implica ser conscient de tot això.

Acceptació

En la darrera de les fases del dol comencem a acceptar el fet que s’ha trencat la relació i que no hi ha marxa enrere. En lloc de mirar cap enrere s’inicia la planificació cap endavant. Es comença a pensar en la seva pròpia felicitat i els propis objectius a la vida. S’inicia la planificació d’una vida sense la persona en ella.

S’aconsella que la persona inici activitats i faci coses que abans no feia, invertint temps en ella mateixa per poder comprovar que també és possible gaudir fent activitats en solitari. Malgrat el patiment, és important no deixar de ser actiu. La diferència entre culpabilitat i responsabilitat rau en que mentre la primera implica inactivitat, el responsabilitzar-se significa donar resposta a una situació que ha de superar-se, i molts cops és a través de l’acció. Si comences a agafar el control de la teva vida després de la ruptura, te n’adonaràs de que la teva exparella no és tan necessària en la seva vida per poder ser feliç. Quan te n’adonis de que has conquerit la teva por a estar sol de nou, sentiràs que pots aconseguir qualsevol cosa que et proposis.

Judit March i Fuentes

Dra. en Psicologia i Psicoterapeuta

www.juditmarch.com


About Author

Judit March

Dra. en Psicologia Clínica i de la Salut. Teràpia individual i de parella.

Leave a Reply

Responsable del tratamiento: Judit March Fuentes. Finalidad: Ofrecer y prestar nuestros servicios y productos. Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Los datos no se cederán a terceros, a menos que lo exija una ley o sea necesario para cumplir con la finalidad del tratamiento. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir datos, así como el resto que se explican en la Política de Privacidad.

centre recomanat per:

Vols demanar cita per a una primera visita? Necessites més informació?