Estrès a la feina, treball sense límits.

  • 0
estrès a la feina, psicologa barcelona

Estrès a la feina, treball sense límits.

En l’època en la que ens toca viure, en l’era de la postmodernitat, hi han hagut una sèrie de canvis socials que han afavorit el creixement de una sèrie de patologies mentals i de problemes psicològics que van en augment. L’ estrès a la feina n’és un d’ells.

Aquests problemes de salut mental estan creixent en el món acadèmic i laboral, cal parlar especialment sobre l’augment de trastorns relacionats amb l’ansietat i la depressió i que estan connectats a la creixent pressió sobre els treballadors per tal d’incrementar el seu rendiment. En el present article parlem dels problemes que es deriven de l’ estrès a la feina i que és allò que podem fer per tal de minimitzar-ne les seves conseqüències.

Estrès a la feina i cultura de la postmodernitat.

Els problemes relacionats amb la productivitat continuada, les càrregues pesades i extenuants de treball, la intimidació i la pressió en el lloc de treball , les pèssimes o inexistents retribucions, la manca d’equilibri entre la vida laboral i la personal, l’afany per competir (no de cooperar) amb l’objectiu d’arribar a ser un empresari d’èxit , són característiques de la mà d’obra moderna en els llocs de treball capitalistes. L’ estrès a la feina és el cost d’aquest èxit i la inseguretat és la nova normalitat, igual que l’acceptació passiva d’aquesta inseguretat com un pas necessari per a assolir l’èxit.

estrès a la feina, psicologa barcelona, ansietat

Per a molts de vosaltres,  de la mateixa manera que moltes persones properes a mi que he tingut la oportunitat de conèixer tant fora com dins de la consulta, l’ansietat i la depressió no són termes tècnics sinó experiències personals. El cansament continu, les petites dolències habituals relacionades amb l’estrès, el bloqueig mental, la convicció de ser un frau, l’ansietat…

La dedicació al treball amb la única  finalitat de produir guany o riquesa  indica un conjunt de valors morals i socials cada vegada més utilitzats per a descriure les economies actuals. Per una banda la productivitat, el creixement i l’esperit empresarial són ‘virtuts’ que promouen el sistema, quan la realitat en el  pla més individual és la inseguretat, la depressió, l’ansietat i l’ estrès a la feina produït pel desgast físic i mental del treballador.

Sobreviure en l’era de l‘ansietat.

L’ansietat i la depressió són malalties la prevalença de les quals no deixa d’augmentar en tot el món. Segons dades publicades per la Organització Mundial de la Salut (OMS, 2017), l‘any 2015 el 4,4 % i el 3,6% de la població mundial patia depressió i ansietat. Si parlem d’Espanya i fent referència a dades relacionades amb la prevalença de depressió, al nostre país ja representa el 5,2 % de la població, havent augmentat  un 18,4 % entre el 2005 i el 2015 el nombre de persones que viuen amb depressió (OMS, 2017). En relació a la prevalença de l’ansietat a Espanya, també segons dades de la OMS (2017), l’any 2015 el 4,1 % de la població es van veure afectats per trastorns relacionats amb l’ansietat.

L’ansietat i la por són marques psicològiques de la dominació en totes les estructures socials, en l’era neoliberal, i com a producte del capitalisme financer, emergeixen una ansietat i por específiques a través de les pressions en el treball i en la vida en general. Una major inseguretat en el lloc de treball condueix a una intensificació de la sensació de fracàs individual, que també es manifesta en la tendència creixent de la intimidació i que reforça encara més el cicle d’estrès, d’ansietat i de depressió.

ansietat, estrès a la feina, psicoterapiaEl Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM) de l’Associació Americana de Psiquiatria, des de la publicació del DSM III el 1980, han considerat una sèrie de trastorns mentals codificats dins d’un sistema diagnòstic. La nova cinquena edició de 2013 descriu el ‘trastorn d’ansietat generalitzada’ com ‘un patró d’ansietat i de preocupació persistent en relació a una varietat d’esdeveniments o activitats. Pot afectar tant a població adulta com a nens i per poder fer un diagnòstic els símptomes han de persistir un mínim de 6 mesos (DSM-IV, Associació Americana de psiquiatria).

Es tracta d’una preocupació incontrolable que en gran mesura domina el temps de la persona i en general s’acompanya per tres o més símptomes com  inquietud, fatiga, dificultat per concentrar-se, irritabilitat, tensió muscular, i l’alteració de la son.

Aquests símptomes descriuen els del treballador precari, esgotat, cansat, i no obstant això obligats a romandre desperts només per acabar la feina des de casa, amb les pantalles d’ordinador plenes de  notes amb el recordatori sobre les dates que s’apropen, taules tacades de menjar del dinar reescalfat de l’últim àpat realitzat a corre-cuita al despatx, davant de l’ordinador, etc.

Els entorns de treball tòxics o les tasques o condicions estressants en el lloc de treball poden generar estrès crònic, i l’estrès crònic pot promoure el desenvolupament de trastorns d’ansietat. Molts cops la solució més obvia que donaria als pacients que venen a la consulta presentant problemes associats amb l’ estrès laboral seria que canviessin de feina, però molts cops es troben en un lloc de treball del que no poden fugir-ne, ja sigui perquè no han trobat un treball nou o perquè han de mantenir-lo per motius familiars o econòmics.

En aquests casos el que els recomano és que facin tot allò que faciliti que l’entorn laboral no sigui el centre de la seva vida.

Antídots contra l’ estrès a la feina.

La tendència dels treballadors que pateixen estrès a la feina és anar a casa i intentar descansar. Però això condueix a la llarga a una situació que sobrevalora el treball i fa que es perdin en els seus propis pensaments i tensions. Idealment, el treballador hauria de fer tot el possible per mantenir-se ocupat després del temps de treball amb els amics i la família per poder reemplaçar els records ansiosos de la feina amb records nous i millors.

Investigacions recents han trobat com elements que contribuirien a generar sensació de “felicitat” ja no serien tant aquells que refereixen a aspectes materials o externs sinó a elements interns com el sentiment de pertinença a un grup social, la realització personal a través d’activitats manuals o d’oci i sobretot, el fet d’ajudar a altres persones, el sentir-se útil als demés, aquests elements interns contribueixen a generar sensacions positives relacionades amb la “felicitat”. Si la feina no et fa sentir realitzat personalment és important cultivar aquests elements fora de la feina.

Fer exercici abans i / o després de la feina també ajuda a reduir els nivells d’estrès laboral. L’exercici té un profund efecte sobre l’ansietat i la salut mental, i hauria de ser una part de la vida imprescindible per a qualsevol persona que tingui un ambient de treball estressant. Els exercicis alliberen endorfines (els analgèsics naturals del cos), que milloren l’estat d’ànim, redueixen el dolor físic i disminueixen els nivells de cortisol en sang  (l’hormona de l’estrès). L’exercici abans del treball pot reduir l’estrès durant tota la jornada laboral  i l’exercici després del treball pot contribuir a que l’estrès es redueixi i permet que no t’afecti quan arribis a casa.

Una altra estratègia valuosa per poder minimitzar l’ estrès a la feina és aprendre a fer que les tasques es converteixin en reptes. La majoria de llocs de treball contenen tasques avorrides i monòtones. Podeu tractar les tasques com a desafiaments, per exemple fent-vos saber amb quina rapidesa podeu completar aquestes tasques o veure quantes podeu completar en un moment determinat. Hi ha moltes maneres diferents de fer que el vostre treball es converteixi en un joc, això us donarà l’oportunitat de rendir més durant el treball i fer que aquest sigui una mica més agradable.

Per tal de minimitzar l’estrès en l’entorn de treball també caldria potenciar les bones relacions socials dins de la feina. No cal ser “amics” de tots els treballadors però sí és important tenir una o més figures de confiança.

Cal tenir clar quin és l’objectiu, i saber quina importància té per a vosaltres la vostra feina i donar-li prioritat a allò que és realment important. Els que es troben molt estressats en el treball sovint són els que donen més valor al que succeeix en el lloc de treball. Si bé sempre hem de procurar fer el millor possible la feina i intentar de ser ambiciosos, també em de recordar que el propòsit del treball és de poder viure una gran vida a la llar, fora de la feina.

Judit March i Fuentes

Dra. en Psicologia Clínica i Psicoterapeuta.

 


About Author

Judit March

Dra. en Psicologia Clínica i de la Salut. Teràpia individual i de parella.

Leave a Reply

Responsable del tratamiento: Judit March Fuentes. Finalidad: Ofrecer y prestar nuestros servicios y productos. Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Los datos no se cederán a terceros, a menos que lo exija una ley o sea necesario para cumplir con la finalidad del tratamiento. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir datos, así como el resto que se explican en la Política de Privacidad.

centre recomanat per:

Vols demanar cita per a una primera visita? Necessites més informació?