Estrès i ansietat: com ens afecta?
Estrès i ansietat: adaptació a una societat canviant.
L’adaptació al ritme accelerat i a l’imperatiu “dona’t pressa” de la societat postmoderna està canviant la nostra manera de ser, estar i actuar. La societat actual ha experimentat una sèrie de canvis que li atorguen la condició de canviant i fugaç, marcada per l’individualisme, el consumisme i la precarietat de les relacions personals.
Els que ara tenen entre 10 i 30 anys viuen en condicions molt diferents a les dels seus pares i avis, han nascut en un món amb possibilitats aparentment infinites i tot tipus d’oportunitats, en una societat accelerada i saturada d’informació que només valora la quantitat i no la qualitat, amb multitud d’ofertes d’oci i plaers i amb infinites possibilitats de conèixer gent en el moment que es desitgi.
Les rutines de les persones s’han vist alterades per aquesta adaptació a la societat i per tant, l’exigència d’adaptar-se als canvis és gairebé permanent.
Com ens està afectant?
Aquesta adaptació constant als canvis ha produït un major increment de problemes relacionats amb l’ estrès i ansietat i problemes d’atenció i concentració en nens i adolescents.
Aquesta societat on primera la fugacitat i el canvi porta associada l’imperatiu “afanya’t”, si fallem a complir amb ell sentim que mai acabarem ni mai farem res, però si intentem complir amb ell llavors no tenim temps per a nosaltres mateixos o per a aconseguir una certa qualitat en les tasques. L’haver d’estar constantment anticipant les tasques que hem de realitzar, el fer diverses coses alhora, el fet d’estar envoltats d’estímuls canviants i haver-nos d’adaptar constantment a ells, moltes vegades sense tenir temps de processar tots els estímuls que ens arriben de l’exterior, està canviant la nostra manera de processar la informació.
Diferents recerques han mostrat que quan estem relaxats acostumem a ser optimistes, amb la tendència a ignorar les males notícies i a centrar-nos i acceptar les coses bones de la vida. No obstant això, davant situacions d’estrès i ansietat, sorgeixen patrons diferents en els quals es focalitza l’atenció de manera selectiva cap a les possibles fonts d’amenaça, a aquest fenomen se’l denomina “biaix d’interpretació”.
En situació d’estrès es produeixen alts nivells de noradrenalina i cortisol en el cervell, aquests neurotransmissors quan se segreguen en altes quantitats interfereixen en els processos d’aprenentatge, fent que es produeixin més errors en l’execució de les tasques i un menor aprenentatge, ja que interfereix en els processos relacionats amb la memòria de treball.
La possible hipòtesi que explicaria aquest patró de resposta està relacionada amb les pautes de conducta que li van permetre sobreviure als nostres avantpassats, ja que en ecosistemes plens de depredadors, la capacitat d’aprenentatge sobre les amenaces potencials representa un avantatge evolutiu.
No obstant això, en entorns segurs aquest patró de resposta pot implicar danys a nivell biològic, recents recerques (Castillo i González-Leandro, 2010; Garrett, Neil and González-Garzón, 2018) han trobat que els pacients amb depressió i ansietat tindrien dificultats a l’hora de canviar els seus estats d’alarma, amb la tendència a absorbir tots els missatges negatius que es produeixen al seu voltant.
Actualment sembla que vivim constantment com si estiguéssim amenaçats per exigències tals com respondre a correus electrònics, fer mil coses alhora, estar pendents de les notícies i les xarxes socials…
Com afecta en les relacions personals?
La intermitència, la fugacitat i l’ambivalència són trets característics de les relacions humanes postmodernes. Aquest ritme accelerat i el canvi constant han generat que les relacions personals siguin precàries. En l’àmbit de les relacions de parella ha generat en les persones sensació de solitud i de confusió, vivim en una societat accelerada en la qual hem de viure a tota velocitat com la tecnologia, i això ens impulsa a la satisfacció immediata, gairebé instantània.
S’ha donat també un canvi en la conceptualització del treball que ha generat una major competitivitat i una major exigència de les empreses sobre el treballador, els entorns canviants en el treball generen una situació d’inestabilitat en el treballador, essent una d’elles l’ estrès laboral.
Vivim constantment adaptant-nos a canvis en condicions estressants, la qual cosa augmenta la probabilitat que ens centrem en informació negativa o alarmant que guien el nostre sistema de processament de la informació, la qual cosa pot desencadenar canvis nocius en l’organisme. Hauríem d’intentar focalitzar-nos en la informació més efectiva, evitant el “catastrofisme”, prenent consciència que som capaços de suportar la incertesa i d’altra banda hauríem de procurar enfortir emocions positives com l’esperança, l’optimisme o l’empatia, les quals són molt vàlides a l’hora de resoldre problemes, ocupant-se dels mateixos quan arribi el moment, sense anticipar-se.
És important prendre consciència de quant ens afecten aquests canvis que han modificat la nostra manera de ser i actuar i ens ha fet canviar algunes rutines mentals, emocionals i conductuals, és important prendre el control sobre el temps donant prioritat a activitats que es basin en el desenvolupament de les persones, prenent-se el temps necessari per a gaudir d’elles.
En quant a les relacions de parella és important viure les relacions prenent consciència que el desig necessita temps per a descobrir i la relació necessita paciència per a créixer.
Dra. en psicologia i psicoterapeuta
Paraules claus: estrès i ansietat, societat, estrès laboral.
