Dra. Judit March, psicóloga y psicoterapeuta Barcelona.
Hi han presons de les quals només un en te la clau.
De vegades un te tantes ganes de conservar a qui guarda en elles, que es capfica en fer patir, tancant els ulls.
De vegades és millor obrir la gàbia i alliberar a qui saps que no és feliç dins d’ella.
Cal diferenciar entre la tristesa puerperal que experimenta una dona després de ser mare de la Depressió postpart. La Depressió postpart o postnatal és un trastorn que a vegades es confon amb un altre tipus de situació que encara que afecta significativament la vida de la persona que la pateix, està més relacionada amb les dificultats en l’adaptació a la nova funció de ser mare i a les dificultats en la gestió de l’estrès a través de la sèrie de canvis físics i ambientals que es produeixen amb el l’arribada del nou fill. Estem parlant de la “tristesa puerperal” (també anomenada “baby blues”). En el present article parlarem d’ella i de les diferències que existeixen entre aquesta alteració i la depressió postpart.
La depressió postpart és un trastorn que afecta a algunes dones en els primers mesos després del part que pot arribar a interferir de forma important en la vida de la mare i de la parella. És un trastorn que pot ser tractat, encara que un percentatge elevat de casos no arriben a ser reconeguts o diagnosticats.
Després de l’embaràs és bastant comú en les mares que han tingut un nadó que experimentin un estat de tristesa lleu. Després de donar a llum un nadó s’espera que de manera natural la mare celebri l’arribada dels seu fill amb els seus amics i família. Abans del naixement d’un nen ens ensenyen que una dona embarassada s’ha de preparar per a l’alegria i l’emoció, no per l’esgotament, l’ansietat i el plor. Però què passa quan una mare en comptes d’experimentar alegria i il·lusió davant l’arribada del seu nadó experimenta tot el contrari?
Em satisfà aparèixer en un mitjà tan reconegut de la meva terra, el diari Segre. Us deixo amb la notícia, desitjant que tingueu una feliç setmana:
SANITAT RECONEIXEMENTS
Premi a una lleidatana com a millor psicòloga espanyola
- L. GARCÍA
Actualitzada 06/12/2016 a les 10:41. Noticia al Diari Segre
Judit March Fuentes guanya el Doctoralia Awards 2016 en l’àmbit de la psicologia || Segons la valoració dels seus pacients
La psicòloga lleidatana Judit March Fuentes.
La lleidatana Judit March Fuentes ha estat guardonada com a millor psicòloga d’Espanya en els premis Doctoralia Awards 2016. En la seua tercera edició, la plataforma que posa en contacte professionals sanitaris i pacients, amb desenes de professionals de la província de Lleida, ha atorgat el premi Doctoralia Awards a March com la psicòloga més ben valorada pels usuaris del web, així com el reconeixement dels seus companys de professió.
Nascuda a Torrelameu, March és doctora en Psicologia Clínica i de la Salut per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha col·laborat amb diverses entitats sense ànim de lucre, centres de dia i centres educatius.
Amb un centre privat a Barcelona, March ha col·laborat amb diverses entitats i centres de diaEn declaracions a SEGRE, March va valorar molt positivament aquest premi, ja que demostra el seu grau d’empatia amb els pacients. “Em motiva que estiguin tan contents, perquè significa que fas bé la teua feina.” Amb 37 anys, March en fa tres que dirigeix el seu centre privat a Barcelona i la seua tasca es basa en l’experiència. “M’ha ajudat molt haver tocat diverses especialitats, la qual cosa em dóna més habilitats per tractar diferents persones”, explica. És el seu primer premi, però confia que no serà l’últim. “Només és el principi del començament”, declara. En l’edició d’aquest any, en la qual han estat nominats 394 professionals de la salut, la plataforma ha premiat 24 especialitats diferents, amb fins a 72 guardonats en primera, segona i tercera categories.
Guanyadora del Doctoralia Award 2016 com el millor psicòleg espanyol.
Després de rebre el certificat d’excel·lència de Doctoralia fa aproximadament un mes, em plau anunciar-vos haver estat la guanyadora del Doctoralia awards en la meva especialitat, la psicologia clínica, com al millor psicòleg d’Espanya.
Encara que la millor recompensa per a un professional de la salut és veure els resultats de la feina ben feta i als usuaris satisfets, agraeixo molt aquest reconeixement que és el fruit de l’esforç i de la dedicació a un treball que m’apassiona i del que cada dia aprenc de les persones que m’envolten i que tinc el privilegi d’acompanyar en el seu procés terapèutic.
Els premis Doctoralia són un reconeixement al treball dels professionals de la salut més destacats d’Espanya en les diferents especialitats. Aquests professionals són seleccionats pels pacients que ens han avaluat amb les puntuacions més altes durant tot l’any, també pels companys de professió i pel reconeixement de Doctoralia basat en la qualitat de les nostres respostes quan responem preguntes dels pacients.
D’aquesta manera s’escullen els guanyadors tenint en compte tres variables:
Per les opinions dels seus pacients, que es reflecteixen en la seva fitxa Professional (a través d’internet) a la pàgina següent:
www.doctoralia.es/medico/march+fuentes+judit-14819767
Per una votació realitzada per especialistes en l’àmbit nacional, en relació a la valoració del currículum, experiència, mèrits acadèmics, desenvolupament professional, etc.
Per la seva contribució en la comunitat de pacients a l’hora de respondre dubtes i preguntes que plantegen en relació a la seva àrea de treball, la psicologia.
Per a mi que és un orgull pertànyer a aquest selecte grup de professionals de la salut de tota Espanya i haver rebut aquest reconeixement pel meu treball clínic i divulgatiu que ha trobat en Doctoralia un excel·lent canal de contacte amb els pacients.
Vull compartir aquest reconeixement amb totes les persones que han confiat i que he tingut el privilegi d’ajudar durant tot aquest temps a través de la meva professió.
A tots ells, gràcies!
Quan parlem d’una relació vincular entre dues persones sanes i sense desequilibris importants, la capacitat d’estimar, la passió i la tendresa estan sempre presents, però la manera en la que ens relacionem, la capacitat d’expressar i d’integrar aquests elements en cada relació depèn del nivell de consciència, del grau d’equilibri entre la ment més profunda i la ment més superficial.
El fàrmac de la «normalitat». Medicació versus psicoteràpia.
En l’actualitat, abans que canviar l’entorn en el què vivim, preferim alterar els nostres cervells per a que s’adaptin a l’entorn a través de la medicació. Existeix certa tendència a considerar que la timidesa, la ràbia i altres emocions o trets “indesitjables” no són una part natural de la condició humana sinó que són malalties, problemes que s’han de solucionar a través de fàrmacs o a través de medicació psiquiàtrica.
Les expectatives massa elevades han distorsionat la definició d’allò que es considera normal i acceptable, això sobretot succeeix en els petits. A molts nens i nenes se’ls diagnostica dèficit d’atenció i/o hiperactivitat per motius equivocats que formen part d’un canvi cultural més ampli.
Us imagineu un nen que es comporti de manera impecable en tot moment o una família que mai discuteixi? No hi ha una píndola màgica que mantingui als nens controlats en tot moment ni fa falta que existeixi. Rebel•lar-se contra l’autoritat forma part del creixement, i el conflicte és un tret de la vida familiar.
El gran negoci de les farmacèutiques consisteix en crear malalties i en inventar-ne de noves. L’objectiu és que tothom prengui medicació per alguna cosa. Estic cansada de veure pacients sobre medicats a la consulta que arriben amb un diagnòstic sota el braç quan allò que els succeeix no és més que l’experiència d’un procés d’adaptació a un canvi imposat per la vida, l’afrontament a un dol, a una ruptura, a la mala gestió de la frustració o a la falta d’estratègies a l’hora de gestionar una situació de conflicte… A molts pacients se’ls col·loca una etiqueta diagnòstica com la “depressió” i se’ls despatxa amb una recepta quan el que necessiten són estratègies per poder conviure i relacionar-se satisfactòriament amb el seu entorn, per aprendre a estar millor amb un mateix de vegades això implica fer canvis en el sistema propi de creences i acceptar-se i estimar-se a un mateix, i aquí, la química de les pastilles poca cosa hi te a fer.
Existeixen moments o situacions determinades en les que les persones ens sentim amb una aparent falta d’eines per saber gestionar aquestes situacions, en aquests moments recórrer a psicoteràpia pot resultar ser beneficiós. Mitjançant la psicoteràpia s’aconsegueixen canviar patrons de conducta, maneres de pensar, de relacionar-se, d’adaptar-se als canvis imposats per la vida i permet modificar patrons inadequats que són moltes vegades la causa del malestar emocional.
Deixem de patologitzar el patiment humà, que sembla que és un dels objectius de la indústria farmacèutica. Deixem de recórrer al fàrmac “de la normalitat”.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/pastilla-busca-malaltia/video/5595791/
Judit March Fuentes, Dra. en Psicologia clínica i psicoterapeuta.
Atenció plena per a tothom?
El mindfulness o “l’atenció plena” són termes que estan de moda, ho podem veure en els mitjans de comunicació i en la creixent oferta de cursos i publicacions relacionades amb el tema, les escoles que ofereixen formació en aquesta tècnica estan proliferant a un ritme accelerat i cada cop són més les persones que apliquen la tècnica sense tenir la formació o l’experiència necessàries.
Actualment, la seves aplicacions s’estenen a gairebé tots els àmbits de la psicologia, i tot i que poden resultar molt útils en algunes intervencions, alhora s’ha d’advertir que poden tenir efectes adversos sobre algunes persones, existeixen certes contraindicacions per a determinats tipus de pacients. En aquest article parlarem de la tècnica de l’atenció plena i les seves contraindicacions en la pràctica clínica.
Aplicacions de l’atenció plena o Mindfulness
Mindfulness significa “atenció plena”, és una tècnica que requereix que la persona se centri en el moment present, dirigint l’atenció a la consciència de “pensaments, sentiments i sensacions corporals “. Encara que és una pràctica que té més de 2.500 anys d’antiguitat, a Occident no apareix fins a la dècada de 1970 com a tècnica aplicada al tractament de problemes associats amb l’estrès i el dolor crònic. Des de llavors la recerca sobre la utilitat de l’atenció plena ha crescut de manera exponencial, posant-se de moda en la primera dècada del segle XXI.
L’atenció plena, com es concep actualment, representa una tècnica útil en el tractament de problemes psicopatològics, té múltiples aplicacions en el camp de la psicoteràpia, en entorns educatius i també en programes de rehabilitació. En el camp de la psicoteràpia aquesta tècnica es pot exercir en el marc dels programes de reducció d’estrès i també en el marc de la Teràpia cognitiva.
Ha estat utilitzada com a tècnica terapèutica en el tractament de trastorns com la depressió i els trastorns alimentaris per reduir l’ansietat, la depressió i la percepció de respostes a l’estrès. L’atenció plena com a tècnica s’utilitza també per exposar els pensaments i imatges que provoquen l’ansietat i així ser capaç de prendre distància d’ells, per tal de dur a la persona a actuar malgrat aquestes reaccions.
L’atenció plena també s’utilitza en programes d’intervenció comunitària sobre addiccions i també en el camp de l’educació com a tècnica per augmentar la capacitat atencional en entorns multi-tasca.
Tothom pot practicar l’atenció plena?
Tot i que pot resultar molt útil en intervencions en l’àmbit clínic, hem d’advertir que poden tenir efectes adversos sobre algunes persones, existeixen certes contraindicacions per a determinats tipus de pacients. Per exemple, persones amb una estructura de personalitat més fràgil poden ser més susceptibles a patir diverses complicacions com a conseqüència de la pràctica de la meditació. També en certs individus poden aparèixer reaccions psicològiques adverses.
Un efecte psicològic negatiu associat amb el mindfulness en la pràctica clínica, es relaciona amb l’anomenat “by-pass espiritual“, que consisteix a recórrer a l’espiritualitat i a les seves pràctiques per tal d’evadir els problemes de la vida quotidiana, auto-enganyant-se o negant els propis conflictes abans que abordant-los mitjançant altres mètodes , com a través d’un tractament psicoterapèutic. Utilitzar l’espiritualitat per evitar sentir el dolor i els aspectes negatius de la personalitat és una pràctica cada vegada més comú, com a un intent de no sortir de la zona de confort. La nostra cultura està programada per evitar el dolor, per negar-ho o menysprear-lo. L’anomenada consciència i desenvolupament espiritual s’utilitzen moltes vegades per evitar el dolor i les nostres mancances reals.
Són diferents els investigadors (Shapiro, 2002; Epstein, 2007) que fan referència a un augment dels símptomes com l’obsessió, dolors musculars, augment de rigidesa psicològica i una major intel·lectualització en alguns pacients com a conseqüència de la pràctica de la meditació. Altres autors (Walsh y Roche, 1979) refereixen la dissociació de les emocions i la tensió muscular experimentada per alguns pacients. Altres efectes adversos poden ser l’excessiva introversió i aïllament en certes persones amb trastorns de la personalitat o la regressió a etapes més infantils o la repressió de la sexualitat (Chaudhuri, 1994).
També alguns pacients després de la pràctica de la tècnica han experimentat reaccions emocionals intenses (plors, crits, “comportaments histèrics”) i també s’han documentat en alguns casos l’aparició de records d’infantesa desagradables o traumàtics que poden interferir negativament en el procés terapèutic (Myers y Owens, 1994). Les reminiscències d’escenaris narcisistes infantils també poden generar sentiments de superioritat i de grandesa o altres fantasies o sentiments de buidor en no aconseguir el desig de perfecció (Epstein, 1988).
Altres efectes adversos de la pràctica de l’atenció que han estat documentats (Epstein y Lieff, 1981; McGee, 2008; Walsh y Roche, 1979) és l’exacerbació dels trastorns mentals o l’aparició de trastorns psicopatològics en persones que han experimentat una pràctica intensiva de la meditació. Les possibles causes d’aquests efectes podrien ser una major consciència de si mateix per la pràctica d’auto-observació i la reducció de barreres mentals a través de la relaxació produïts per la meditació. Aquests factors podrien afavorir l’aparició de problemes latents en la persona que practica la meditació i, com a conseqüència, provocarien l’aparició de problemes psicopatològics.
De vegades sembla que l’atenció plena sigui un “tècnica màgica” que es pot aplicar sense esforç i en tots els casos i tipus de pacients, però hem de tenir en compte que no és una tècnica a per tots els públics i només hauria de ser practicada per professionals experimentats que disposin d’un coneixement acurat sobre la psicopatologia clínica.
És important tenir en compte que no totes les intervencions i tècniques psicoterapèutiques són aptes per a tots els pacients, també és important que les persones que realitzin aquestes tècniques siguin entrenades i hagin completat una formació rigorosa en la tècnica amb experts en la matèria que disposin d’una àmplia experiència en el camp de la salut mental.
Judith March
Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut i psicoterapeuta.
Una altra vegada col·laborem amb Ràdio França internacional, aquesta vegada parlant l’estrès postraumàtic trastorn i el tipus d’intervenció psicològica que ofereix a les persones que ha sobreviscut un atac terrorista.
París ha patit recentment diferents esdeveniments que han causat important trauma psicològic per la seva població. Davant d’un atac terrorista supervivents a aquest tipus d’esdeveniments poden patir un trastorn d’ansietat conegut com estrès post-traumàtic (TEPT).
En aquests casos, és fonamental oferir assistència psicològica després dels esdeveniments, tot i que alguns casos requereixen un seguiment a llarg termini.
En l’entrevista parlem diferents símptomes que es manifesten en les víctimes de l’estrès post-traumàtic, així com les diferents formes d’intervenció psicològica després d’un esdeveniment tan traumàtic com un atac terrorista.
No totes les persones que han patit traumatismes requereixen tractament, alguns es recuperen però molts més requereixen l’ajuda d’un professional per tal de recuperar-se d’un trauma psicològic resultat de ser una víctima, testimoni o pel sol fet de participar en un atac terrorista.
Des de JM Psicología volem unir-nos el dolor de totes les víctimes i les seves famílies, en el moment que condemnem qualsevol acte de violència i el terrorisme.
Podeu llegir el post de la pàgina web del programa de salut i el benestar de la RFI aquí.
Pintar màndales és una activitat que està de moda. Aquests llibres consisteixen en un conjunt de figures i formes geomètriques concèntriques que s’organitzen en diferents nivells visuals i representen els trets més importants de l’univers i els seus continguts. L’objectiu principal de l’activitat de pintar màndales és promoure la concentració en un sol punt.
Què és un màndala? el màndala és una paraula sànscrita que significa “cercle”, segons l’antiga cosmologia budista representa simbòlicament l’univers.
Els màndales s’han utilitzat des de temps immemorials i tenen el seu origen a l’Índia, però aviat es varen estendre a la cultura occidental, va ser el psicòleg Carl Jüng que el va utilitzar en la teràpia amb l’objectiu d’assolir la recerca de l’individualitat en els humans. Segons Carl Jüng, “els màndales representen la totalitat de la ment, que abasta tant el món conscient com l’inconscient”.
El màndala s’utilitza en les tradicions espirituals com a instrument de meditació, però es pot també recórrer al màndala per tal d’arribar al benestar físic i emocional.
Les seves virtuts terapèutiques permeten recuperar equilibri, la pau i calma interior, promovent la concentració i la relaxació necessàries per viure en harmonia.
Us deixem amb l’entrevista de ràdio realitzada el 14 d’octubre per la RFI en la que la Dra. Judit March ens explica quins múltiples beneficis proporciona l’activitat de pintar màndales:
Aquesta és una pregunta que tot sovint escoltem els professionals de la psicologia davant de persones que estan passant per processos de crisi en la seva relació i que es mostren escèptiques a l’hora de recórrer a un terapeuta de parella a Barcelona.
Mantenir una relació de parella saludable i harmònica, amb el temps, resulta ser una tasca gens fàcil. És meravellós quan en una relació problemàtica, una parella és capaç de reconèixer i de manera conjunta resoldre les seves diferències. Aquest procés no resulta ser fàcil, en nombroses ocasions, una vegada que els problemes han començat a convertir-se en crònics, cada membre de la parella pot ser que se senti traït per l’altre veient perillar el compromís en la relació. En aquest moment, quan s’han esgotat tots els recursos personals i no es veuen millores, el plantejar-se visitar a un terapeuta de parella a Barcelona pot ser la millor opció.
Al nostre centre de psicologia a Barcelona, al llarg de la nostra trajectòria professional, són moltes les parelles que hem ajudat davant de situacions de crisi o de conflicte. En aquests conflictes hi estan implicats una gran diversitat de factors: las expectatives posades en la relació, l’adaptació a les diferents etapes del cicle vital, l’educació dels fills, el distanciament, la monotonia, etc. Cada cop més freqüentment, la consciència de la dificultat per desenvolupar una vida en parella satisfactòria és més elevada, ja que les circunstàncies socials, laborals i personals també s’han tornat més complexes.
La teràpia de parella a Barcelona és un procés terapèutic dirigit per un terapeuta de parella al qual recorren algunes persones que senten perillar la seva relació o que se senten amb una aparent manca d’eines per gestionar certes situacions de crisi. El terapeuta de parella ofereix suport i intervenció per abordar conjuntament amb els dos membres de la parella les dificultats que presenten, posant en marxa un pla de treball en què es durà a terme el procés de resolució de problemes i de “sanejament “de la relació.
1. Intentar arreglar les coses pensant en les nostres pròpies necessitats.
Una parella sempre farà tot el possible per intentar arreglar la relació quan les coses no van bé. Molt sovint, les mateixes coses que moltes persones tracten de fer per millorar-la, acaben empitjorant la situació. Tenim la tendència en intentar arreglar les coses de manera que les relacionem amb les nostres pròpies necessitats, pors i patrons de conducta. A vegades necessitem una visió objectiva per adonar-nos que les nostres estratègies, lluny de millorar la situació, l’empitjoren. El fet que les solucions siguin sovint inadequades, és un testimoni de la rigidesa en les estratègies que de vegades fan servir les parelles per solucionar els seus conflictes, la nostra tasca com a psicòlegs consisteix a ajudar les persones perquè obrin el seu marge d’opcions i es tornin més flexibles en les seves respostes.
2. Pensar que l’altre “ja canviarà”.
Si vostè s’ha plantejat millorar la relació de parella segurament haurà pensat en alguna d’aquestes opcions: Esperar que l’altra persona canviï o intentar canviar a la persona.
Encara que tots tenim la capacitat d’aprendre i d’evolucionar, les persones poden trigar anys a fer el canvi o pot ser que això no arribi a succeir mai. Potser ni la persona vulgui prendre la decisió de canviar per si mateixa.
La segona opció (intentar canviar a la persona) és el motiu pel qual tantes parelles se senten frustrades. Quan intenta canviar una persona amb la qual no es porta bé, generalment la persona es planta amb fermesa i es fa més fort en la seva postura.
3. Evitar el conflicte.
L’evitació és un error de comunicació que consisteix a no parlar sobre les situacions que ens molesten. Moltes vegades ho fem impulsats per la por de ser rebutjats, per evitar que la parella s’enfadi o s’allunyi. Preferim aguantar la molèstia que ens va produir una determinada situació i moltes vegades, gairebé sense adonar-nos, la vam acabar expressant de forma indirecta, com ara mostrant-nos més distants o posant-nos irònics. Quan un evita alguna cosa que li molesta o expressa l’enuig de manera indirecta, li estem retirant l’oportunitat a l’altre membre de la parella que pugui entendre el que està succeint, el que provoca que acabi igualment disgustat.
4. Centrar-se en canviar un mateix per canviar la relació.
Si vostè vol desenvolupar una relació més harmoniosa o més satisfactòria amb qualsevol persona o vol millorar la relació de parella, pot ser que decideixi centrar-se en canviar-se a vostè mateix. Això requereix de valentia i el camí que condueix al coneixement d’un mateix sovint és dolorós, però pot portar a resultats sorprenents.
Encara que un mateix canvii, quan parlem d’un problema de relació de parella, hi ha molta més feina a fer, ja que la parella està formada per dos membres, i encara que un d’ells treballi per millorar, és frustrant per a la persona veure que malgrat el seu esforç, l’altre membre de la parella segueix reproduint els mateixos errors i les mateixes pautes disfuncionals en la relació.
En la teràpia de parella a Barcelona, els psicòlegs treballem amb els dos membres de la parella individualment i també amb la relació que es dóna entre les dues persones, això inclou les pautes d’interacció, l’estil de comunicació, les estratègies que posseeix la parella tant per gestionar conflictes com per solucionar problemes o arribar a acords. Perquè el “tot” és més que la simple suma de les parts individuals, una relació de parella és més que la simple suma dels membres integrants.
Quina és la tasca del terapeuta de parella?
En el transcurs de la intervenció, el terapeuta de parella pretén ajudar a la parella a mobilitzar els seus recursos per extreure les forces en la seva relació que han anat minvant amb el temps. Els problemes que han pogut anar presentant durant el temps i que no han sabut gestionar i l’estrès generat per les situacions de conflicte, han pogut anar saturant la relació progressivament. L’objectiu més important de la intervenció és el d’ajudar a la parella a desenvolupar estratègies efectives de solució de problemes que condueixin a la resolució del conflicte, emfatitzant i mobilitzant les forces en la relació.
L’assoliment d’aquestes fites estarà influenciat per factors com la motivació, les necessitats individuals i les etapes de la vida així com la història de la relació particular de la parella. Factors molt importants que contribueixen a l’èxit de la teràpia de parella són: la bona voluntat de les dues persones involucrades en la relació per acceptar que el canvi és necessari i important, la voluntat de fer un esforç per assolir els canvis desitjats i el convenciment que romandre en la relació val la pena.
Doctora Judit March, psicòloga i terapeuta de parella a Barcelona.
Consulta els nostres serveis de Teràpia de parella a Barcelona.
¿Quieres pedir cita para una primera visita?¿Necesitas más información?
Esta obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional
