L’atenció plena: riscs i contraindicacions.

  • 0
Atenció plena i psicoterapia, a jm psicologia, dra Judit March a Barcelona.

L’atenció plena: riscs i contraindicacions.

 

Atenció plena per a tothom?

El mindfulness o “l’atenció plena” són termes que estan de moda, ho podem veure en els mitjans de comunicació i en la creixent oferta de cursos i publicacions relacionades amb el tema, les escoles que ofereixen formació en aquesta tècnica estan proliferant a un ritme accelerat i cada cop són més les persones que apliquen la tècnica sense tenir la formació o l’experiència necessàries.

Actualment, la seves aplicacions s’estenen a gairebé tots els àmbits de la psicologia, i tot i que poden resultar molt útils en algunes intervencions, alhora s’ha d’advertir que poden tenir efectes adversos sobre algunes persones, existeixen certes contraindicacions per a determinats tipus de pacients. En aquest article parlarem de la tècnica de l’atenció plena i les seves contraindicacions en la pràctica clínica.

Aplicacions de l’atenció plena o Mindfulness

Mindfulness significa “atenció plena”, és una tècnica que requereix que la persona se centri en el moment present, dirigint l’atenció a la consciència de “pensaments, sentiments i sensacions corporals “.  Encara que és una pràctica que té més de 2.500 anys d’antiguitat, a Occident no apareix fins a la dècada de 1970 com a tècnica aplicada al tractament de problemes associats amb l’estrès i el dolor crònic.  Des de llavors la recerca sobre la utilitat de l’atenció plena ha crescut de manera exponencial, posant-se de moda en la primera dècada del segle XXI.

L’atenció plena, com es concep actualment, representa una tècnica útil en el tractament de problemes psicopatològics, té múltiples aplicacions en el camp de la psicoteràpia, en entorns educatius i també en programes de rehabilitació. En el camp de la psicoteràpia aquesta tècnica es pot exercir en el marc dels programes de reducció d’estrès i també en el marc de la Teràpia cognitiva.

Ha estat utilitzada com a tècnica terapèutica en el tractament de trastorns com la depressió i els trastorns alimentaris per reduir l’ansietat, la depressió i la percepció de respostes a l’estrès. L’atenció plena com a tècnica s’utilitza també per exposar els pensaments i imatges que provoquen l’ansietat i així ser capaç de prendre distància d’ells, per tal de dur a la persona a actuar malgrat aquestes reaccions.

L’atenció plena també s’utilitza en programes d’intervenció comunitària sobre addiccions i també en el camp de l’educació com a tècnica per augmentar la capacitat atencional en entorns multi-tasca.

 

Tothom pot practicar l’atenció plena?

Tot i que pot resultar molt útil en intervencions en l’àmbit clínic, hem d’advertir que poden tenir efectes adversos sobre algunes persones, existeixen certes contraindicacions per a determinats tipus de pacients. Per exemple, persones amb una estructura de personalitat més fràgil poden ser més susceptibles a patir diverses complicacions com a conseqüència de la pràctica de la meditació. També en certs individus poden aparèixer reaccions psicològiques adverses.

Un efecte psicològic negatiu associat amb el mindfulness en la pràctica clínica, es relaciona amb l’anomenat “by-pass espiritual“, que consisteix a recórrer a l’espiritualitat i a les seves pràctiques per tal d’evadir els problemes de la vida quotidiana, auto-enganyant-se o negant els propis conflictes abans que abordant-los mitjançant altres mètodes , com a través d’un tractament psicoterapèutic. Utilitzar l’espiritualitat per evitar sentir el dolor i els aspectes negatius de la personalitat és una pràctica cada vegada més comú, com a un intent de no sortir de la zona de confort. La nostra cultura està programada per evitar el dolor, per negar-ho o menysprear-lo. L’anomenada consciència i desenvolupament espiritual s’utilitzen moltes vegades per evitar el dolor i les nostres mancances reals.

 

depressió i l'atenció a Barcelona. Psicologia JM

Són diferents els investigadors  (Shapiro, 2002; Epstein, 2007) que fan referència a un augment dels símptomes com l’obsessió, dolors musculars, augment de rigidesa psicològica i una major intel·lectualització en alguns pacients com a conseqüència de la pràctica de la meditació.  Altres autors (Walsh y Roche, 1979) refereixen la dissociació de les emocions i la tensió muscular experimentada per alguns pacients. Altres efectes adversos poden ser l’excessiva introversió i aïllament en certes persones amb trastorns de la personalitat o la regressió a etapes més infantils o la repressió de la sexualitat (Chaudhuri, 1994).

També alguns pacients després de la pràctica de la tècnica han experimentat reaccions emocionals intenses (plors, crits, “comportaments histèrics”) i també s’han documentat en alguns casos  l’aparició de records d’infantesa desagradables o traumàtics que poden interferir negativament en el procés terapèutic (Myers y Owens, 1994). Les reminiscències d’escenaris narcisistes infantils també poden generar sentiments de superioritat i de grandesa o altres fantasies o sentiments de buidor en no aconseguir el desig de perfecció (Epstein, 1988).

Altres efectes adversos de la pràctica de l’atenció que han estat documentats (Epstein y Lieff, 1981; McGee, 2008; Walsh y Roche, 1979) és l’exacerbació dels trastorns mentals o l’aparició de trastorns psicopatològics en persones que han experimentat una pràctica intensiva de la meditació. Les possibles causes d’aquests efectes podrien ser una major consciència de si mateix per la pràctica d’auto-observació i la reducció de barreres mentals a través de la relaxació produïts per la meditació. Aquests factors podrien afavorir l’aparició de problemes latents en la persona que practica la meditació i, com a conseqüència, provocarien l’aparició de problemes psicopatològics.

De vegades sembla que l’atenció plena sigui un “tècnica màgica” que es pot aplicar sense esforç i en tots els casos i tipus de pacients, però hem de tenir en compte que no és una tècnica a per tots els públics i només hauria de ser practicada per professionals experimentats que disposin d’un coneixement acurat sobre la psicopatologia clínica.

 

És important tenir en compte que no totes les intervencions i tècniques psicoterapèutiques són aptes per a tots els pacients, també és important que les persones que realitzin aquestes tècniques siguin entrenades i hagin completat una formació rigorosa en la tècnica amb experts en la matèria que disposin d’una àmplia experiència en el camp de la salut mental.

 

Judith March

Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut i psicoterapeuta.


  • 0

Intervenció psicològica a les víctimes dels atacs terroristes

Tags : 

Una altra vegada col·laborem amb Ràdio França internacional, aquesta vegada parlant l’estrès postraumàtic trastorn i el tipus d’intervenció psicològica que ofereix a les persones que ha sobreviscut un atac terrorista.

París ha patit recentment diferents esdeveniments que han causat important trauma psicològic per la seva població. Davant d’un atac terrorista supervivents a aquest tipus d’esdeveniments poden patir un trastorn d’ansietat conegut com estrès post-traumàtic (TEPT).

En aquests casos, és fonamental oferir dret psicològica després dels esdeveniments ajudar, tot i que alguns casos requereixen un seguiment a llarg termini.

En l’entrevista parlem diferents símptomes que es manifesten en les víctimes de l’estrès post-traumàtic, així com les diferents formes d’intervenció psicològica després d’un esdeveniment tan traumàtic com un atac terrorista.

No totes les persones que han patit traumatismes requereixen tractament, alguns recuperant, però, molts més requereixen l’ajuda d’un professional a recuperar-se de trauma psicològic resultat de ser una víctima, testimoni o participar en un atac terrorista.

Psicologia des JM volen unir-se el dolor de totes les víctimes i les seves famílies, en el moment que Condemnem qualsevol acte de violència i el terrorisme.

Podeu llegir el post de la pàgina web del programa de salut i el benestar de la RFI aquí.


  • 0
Pintar màndales promou la concentració i relaxació. Davant de casos d'ansietat i estrés.

Pintar màndales: virtuts terapèutiques.

Tags : 

Pintar màndales és una activitat que està de moda. Aquests llibres consisteixen en un conjunt de figures i formes geomètriques concèntriques que s’organitzen en diferents nivells visuals i representen els trets més importants de l’univers i els seus continguts. L’objectiu principal de l’activitat de pintar màndales és promoure la concentració en un sol punt.

Què és un màndala? el màndala és una paraula sànscrita que significa “cercle”, segons l’antiga cosmologia budista representa simbòlicament l’univers.

Els màndales s’han utilitzat des de temps immemorials i tenen el seu origen a l’Índia, però aviat es varen estendre a la cultura occidental, va ser el psicòleg Carl Jüng que el va utilitzar en la teràpia amb l’objectiu d’assolir la recerca de l’individualitat en els humans. Segons Carl Jüng, “els màndales representen la totalitat de la ment, que abasta tant el món conscient com l’inconscient”.

El màndala s’utilitza en les tradicions espirituals com a instrument de meditació, però es pot també recórrer al màndala per tal d’arribar al benestar físic i emocional.

Les seves virtuts terapèutiques permeten recuperar equilibri, la pau i calma interior, promovent la concentració i la relaxació necessàries per viure en harmonia.

Us deixem amb l’entrevista de ràdio realitzada el 14 d’octubre per la RFI en la que la Dra. Judit March ens explica quins múltiples beneficis proporciona l’activitat de pintar màndales:

 


  • 0
A JM Psicologia estem especialitzats e terapia de parella. Terapeuta de parella a Barcelona

Cercar un terapeuta de parella a Barcelona

Tags : 

Un terapeuta de parella a Barcelona? Com em pot ajudar en la meva relació? Aquesta és una pregunta que tot sovint escoltem els professionals de la psicologia davant de persones que estan passant per processos de crisi en la seva relació i que es mostren escèptiques a l’hora de recórrer a un terapeuta de parella a Barcelona.

 Mantenir una relació de parella saludable i harmònica, amb el temps, resulta ser una tasca gens fàcil. És meravellós quan en una relació problemàtica, una parella és capaç de reconèixer i de manera conjunta resoldre les seves diferències. Aquest procés no resulta ser fàcil, en nombroses ocasions, una vegada que els problemes han començat a convertir-se en crònics, cada membre de la parella pot ser que se senti traït per l’altre veient perillar el compromís en la relació. En aquest moment, quan s’han esgotat tots els recursos personals i no es veuen millores, el plantejar-se visitar a un terapeuta de parella a Barcelona pot ser la millor opció.

Al nostre centre de psicologia a Barcelona, al llarg de la nostra trajectòria professional, són moltes les parelles que hem ajudat davant de situacions de crisi o de conflicte. En aquests conflictes hi estan implicats una gran diversitat de factors:  las expectatives posades en la relació, l’adaptació a les diferents etapes del cicle vital, l’educació dels fills, el distanciament, la monotonia, etc. Cada cop més freqüentment, la consciència de la dificultat per desenvolupar una vida en parella satisfactòria és més elevada, ja que les circunstàncies socials, laborals i personals també s’han tornat més complexes.

La teràpia de parella a Barcelona és un procés terapèutic dirigit per un terapeuta de parella al qual recorren algunes persones que senten perillar la seva relació o que se senten amb una aparent manca d’eines per gestionar certes situacions de crisi. El terapeuta de parella ofereix suport i intervenció per abordar conjuntament amb els dos membres de la parella les dificultats que presenten, posant en marxa un pla de treball en què es durà a terme el procés de resolució de problemes i de “sanejament “de la relació.

Errors que acostumem a cometre quan pretenem millorar la nostra relació de parella:

1. Intentar arreglar les coses pensant en les nostres pròpies necessitats.

Una parella sempre farà tot el possible per intentar arreglar la relació quan les coses no van bé. Molt sovint, les mateixes coses que moltes persones tracten de fer per millorar-la, acaben empitjorant la situació. Tenim la tendència en intentar arreglar les coses de manera que les relacionem amb les nostres pròpies necessitats, pors i patrons de conducta. A vegades necessitem una visió objectiva per adonar-nos que les nostres estratègies, lluny de millorar la situació, l’empitjoren. El fet que les solucions siguin sovint inadequades, és un testimoni de la rigidesa en les estratègies que de vegades fan servir les parelles per solucionar els seus conflictes, la nostra tasca com a psicòlegs consisteix a ajudar les persones perquè obrin el seu marge d’opcions i es tornin més flexibles en les seves respostes.

2. Pensar que l’altre “ja canviarà”.

Si vostè s’ha plantejat millorar la relació de parella segurament haurà pensat en alguna d’aquestes opcions: Esperar que l’altra persona canviï o intentar canviar a la persona.

Terapeuta de parella a Barcelona. Encara que tots tenim la capacitat d’aprendre i d’evolucionar, les persones poden trigar anys a fer el canvi o pot ser que això no arribi a succeir mai. Potser ni la persona vulgui prendre la decisió de canviar per si mateixa.

La segona opció (intentar canviar a la persona) és el motiu pel qual tantes parelles se senten frustrades. Quan intenta canviar una persona amb la qual no es porta bé, generalment la persona es planta amb fermesa i es fa més fort en la seva postura.

3. Evitar el conflicte.

L’evitació és un error de comunicació que consisteix a no parlar sobre les situacions que ens molesten. Moltes vegades ho fem impulsats per la por de ser rebutjats, per evitar que la parella s’enfadi o s’allunyi. Preferim aguantar la molèstia que ens va produir una determinada situació i moltes vegades, gairebé sense adonar-nos, la vam acabar expressant de forma indirecta, com ara mostrant-nos més distants o posant-nos irònics. Quan un evita alguna cosa que li molesta o expressa l’enuig de manera indirecta, li estem retirant l’oportunitat a l’altre membre de la parella que pugui entendre el que està succeint, el que provoca que acabi igualment disgustat.

4. Centrar-se en canviar un mateix per canviar la relació.

Si vostè vol desenvolupar una relació més harmoniosa o més satisfactòria amb qualsevol persona o vol millorar la relació de parella, pot ser que decideixi centrar-se en canviar-se a vostè mateix. Això requereix de valentia i el camí que condueix al coneixement d’un mateix sovint és dolorós, però pot portar a resultats sorprenents.

Tot i canviar un mateix, quan parlem d’un problema de relació de parella, hi ha molta més feina a fer, ja que la parella està formada per dos membres, i encara que un d’ells treballi per millorar, és frustrant per a la persona veure que malgrat el seu esforç, l’altre membre de la parella segueix reproduint els mateixos errors i les mateixes pautes disfuncionals en la relació.

En la teràpia de parella a Barcelona, els psicòlegs treballem amb els dos membres de la parella individualment i també amb la relació que es dóna entre les dues persones, això inclou les pautes d’interacció, l’estil de comunicació, les estratègies que posseeix la parella tant per gestionar conflictes com per solucionar problemes o arribar a acords. Perquè el “tot” és més que la simple suma de les parts individuals, una relació de parella és més que la simple suma dels membres integrants.

Quina és la tasca del terapeuta de parella?

En el transcurs de la intervenció, el terapeuta de parella pretén ajudar a la parella a mobilitzar els seus recursos per extreure les forces en la seva relació que han anat minvant amb el temps. Els problemes que han pogut anar presentant durant el temps i que no han sabut gestionar i l’estrès generat per les situacions de conflicte, han pogut anar saturant la relació progressivament. L’objectiu més important de la intervenció és el d’ajudar a la parella a desenvolupar estratègies efectives de solució de problemes que condueixin a la resolució del conflicte, emfatitzant i mobilitzant les forces en la relació.

L’assoliment d’aquestes fites estarà influenciat per factors com la motivació, les necessitats individuals i les etapes de la vida així com la història de la relació particular de la parella. Factors molt importants que contribueixen a l’èxit de la teràpia de parella són: la bona voluntat de les dues persones involucrades en la relació per acceptar que el canvi és necessari i important, la voluntat de fer un esforç per assolir els canvis desitjats i el convenciment que romandre en la relació val la pena.

Doctora Judit March, psicòloga i terapeuta de parella a Barcelona.

Consulta els nostres serveis de Teràpia de parella a Barcelona.

Article publicat a la revista especialistasmagazine.com


  • 0
Alimentació emocional i menjar quan s'està trist o angoixat.

L’alimentació emocional: menjar per ansietat

Tags : 

L’ALIMENTACIÓ EMOCIONAL: CONTROLAR EL MENJAR PER ANSIETAT.

Que és l’alimentació emocional? Aquesta setmana he tingut la oportunitat de col·laborar amb l’emissora Radio Francia Internacional amb el seu programa sobre salut i benestar personal, com a psicòloga experta. En l’entrevista dono alguns consells per a poder controlar aquest problema que pateix gran part de la població: l’alimentació emocional.

L’alimentació emocional es basa en un estil d’alimentació guiada per les emocions. Aquelles persones que quan estan tristes o ansioses fan afartaments, sense tenir sensació de gana i sense ser capaces de controlar els seus impulsos són els anomenats “menjadors emocionals”.

Existeixen estratègies para a poder gestionar les nostres emocions per  deixar de recórrer a estímuls externs per a disminuir els nostres sentiments negatius, ja que només ens reconforten de manera momentània, reapareixent de nou aquests sentiments negatius i amb més intensitat. Amb voluntat i uns quants consells bàsics es poden arribar a desvincular les emocions del menjar per a poder restablir un tipus d’alimentació més equilibrada.

Et consideres un menjador emocional?

L’estrès, la ira o la tristesa et condueixen a menjar de manera impulsiva? Tens tendència a fer-te afartaments de menjar quan estàs avorrit? Moltes persones realitzen aquest tipus de conductes, però si sovint menges per raons emocionals en lloc de menjar perquè et sents afamat, això pot esdevenir un problema. L’alimentació emocional no està considerat un trastorn, és un comportament que presenta una gran part de la població, només es converteix en un problema quan s’utilitza amb freqüència. Si aquesta conducta s’agreuja en el temps o repercuteix en l’autoimatge d’un mateix pot comportar altres problemes que poden interferir de manera important en la vida personal, social i laboral de la persona. Alguns problemes associats a l’alimentació emocional són els problemes d’insatisfacció corporal, els trastorns de la conducta alimentària com bulímia nerviosa, trastorn de la ingesta compulsiva, trastorn del menjador nocturn i els problemes d’autoestima i d’ansietat.

La necessitat de menjar més del necessari és una forma segura d’augmentar de pes. Representa un problema encara més gran si ja es presenten problemes de salut com la diabetis, l’obesitat o hipertensió arterial.

És important procurar que el problema es mantingui a ratlla. Tot i que el de l’alimentació emocional sembli un problema difícil de superar, pots recuperar el control de la teva alimentació emocional amb una mica de paciència, força de voluntat i uns quants consells bàsics.

Us deixo amb l’entrevista realitzada per la RFI., en la que dono uns consells bàsics que poden ser d’utilitat davant d’aquest problema.

Esperant que us sigui d’interès, i recordeu: el canvi és possible.

MAG SALUD 23-07-15 ALIMENTACION EMOCIONAL f/v 9’32”

(12:31)


  • 0
ANOREXIA

L’anorèxia i la bulímia: Psicopatologia dels TCA.

Tags : 

Psicopatologia dels trastorns del comportament alimentari: anorèxia i bulímia nerviosa.

Anorèxia i Bulímia

Anorèxia i Bulímia

L’anorèxia o la bulímia són trastorns que es manifesten no únicament a través del comportament alimentari, també consten d’una gamma molt complexa de símptomes, entre els quals preval una alteració o distorsió de la imatge corporal que un té de si mateix. També duen associats altres problemes psicològics que poden ser altament emissors d’interferències en la vida de les persones que pateixen aquests trastorns.

El tractament de l’anorèxia i la bulímia nerviosa ha d’abordar els problemes psicopatològics i orgànics associats a aquests trastorns des d’un enfocament multidisciplinari. Abordar els problemes psicològics associats als TCA en un primer moment és molt important. La figura del psicòleg cognitiu-conductual és essencial en la intervenció en problemes de baixa autoestima, d’ansietat, depressió, d’obsessions, pors, manca d’autocontrol i distorsions cognitives. Anem a parlar més extensament dels problemes psicològics que tendeixen a manifestar aquest tipus de pacients:

1.    Baixa autoestima: totes les persones amb Anorèxia i Bulímia presenten una autoestima molt baixa (Raich i Mora, 2005), amb la tendència no a valorar-se i creure que no són valorades pels altres. També tenen dificultats per a trobar aspectes positius en el seu físic i en la seva manera de ser.

2.    Ansietat: El tret més característic de l’ansietat és l’intens malestar i la sensació que no s’és capaç de controlar els esdeveniments futurs. En l’anorèxia es manifesta, sobretot, en els moments en què el pacient està exposada a menjars i en el cas de la bulímia precedeix l’episodi de menjar en excés, que es calma momentàniament després de la sobreingesta, encara que produint sentiments de culpabilitat.

3.    Depressió: En aquests pacients són freqüents els canvis de caràcter i d’humor. És molt comú que l’estat d’ànim i l’humor millorin significativament un cop es produeix la restauració paulatina de l’estat físic i l’increment de pes, ja que en molts casos la inanició és  la causant de la depressió i del baix estat d’ànim.

4.    Impulsivitat: en els pacients amb bulímia nerviosa són freqüents la manca d’autocontrol i el comportament social impulsiu (robatoris, mentides, furts, etc.) i idees suïcides o conductes agresives. Lacey, citat per Fairburn (1998), va assenyalar que “aquestes persones tenen un problema de control d’impulsos i el problema alimentari és una expressió d’aquesta manca de control”.

5.    Les obsessions: Són dos els temes obsessius que estan sempre presents en pacients que pateixen un TCA: l’obsessió pel pes i la figura i l’obsessió pels aliments. L’obsessió per aprimar-se és un aspecte fonamental en el TCA, tant en l’anorèxia com en la bulímia.

6.    Distorsions cognitives: en aquest tipus de pacients existeix una distorsió de la imatge corporal, que és un dels trets més incompresos per la gent del seu entorn, a mesura que el pacient perd més pes, més gras li sembla que és, augmentant així seu desig d’aprimar-se (March i Raich, 2005; en Edelmira et al., 2005).

7.    Pors: Són bastant comunes en aquests trastorns, la por a perdre el cos esvelt, a no ser acceptat pels altres, a no tenir èxit, etc. i sobretot la por a engreixar-se.

8.    Perfeccionisme: els pacients amb anorèxia són enormement  perfeccionistes i manifesten grans expectatives que només aconsegueixen frustrar-los i els porta a deteriorar encara més el seu nivell d’autoestima.

 

Paraules clau: Psicopatologia, anorèxia, bulímia i trastorns alimentaris.

Autor: Judit March, Doctora en Psicologia Clínica i de la salut.


  • 0

Els nostres sentits ens enganyen?

Us deixo amb una nova col·laboració, aquest cop al diari ARA, on parlem sobre les il·lusions òptiques  que  proven la imperfecció del nostre sistema visual i com  l’atenció i la personalitat alteren la percepció que tenim del medi i dels estímuls que ens envolten.

NOTICIA

Els nostres sentits en enganyen?

 


  • 0
depressió infantil

El nen trist.

Tags : 

El nen trist: com distingir la tristesa normal de la patològica?

La tristesa patològica de l’infant és difícil d’identificar, en general, el nen la manifesta en forma d’irritabilitat.

La tristesa fugaç, l’ira  provocada per una frustració o decepció, el nerviosisme o la inquietud prèvies a un canvi en l’escola o en l’entorn del nen, són reaccions normals. No podem confondre la tristesa normal reactiva amb la “depressió patològica”. Que el nen experimenti impotència en determinades situacions de la vida no és dolent, fins i tot pot ajudar-lo en el seu procés de maduresa, decepcions o frustracions pròpies de l’edat (baralles entre amics, males notes, la malaltia d’un amic, etc.) demostren una adaptació normal i saludable a l’entorn.

Read More

  • 1

Psicoteràpia i meditació

Tags : 

meditació i psicoteràpia a Barcelona a JM Psicologia. Dra. Judit March.

Meditació o alimentar-se de la felicitat inmòvil.

La ciència i la Medicina contemporània estan començant a estudiar l’ús de la meditació com a acte de presència en el món. En l’àmbit de la psicoteràpia utilitzem la meditació en pacients amb depressió com a tècnica per a prevenir possibles recaigudes.

Read More


centre recomanat per:

Judit March Fuentes - Doctoralia.es
Doctuo
Danos tu opinion sobre
Judit March Fuentes Opinar

Vols demanar cita per a una primera visita? Necessites més informació?