Estrès infantil: massa aviat i massa coses.
Un dels aspectes més extraordinaris de l’estrès infantil, observat des de la meva experiència com a psicoterapeuta clínica, és la primerenca edat a la que els nens i les nenes estan sotmesos a grans tensions i lo aviat que aquests comencen a presentar signes d’estrès patològic.
Dona la impressió de que els signes de depressió i d’ansietat es manifesten en els nens molt aviat. Quina és la causa d’aquesta “regressió” de l’estrès a les edats més primerenques? No és possible explicar raonablement aquest fenomen si no és assenyalant el fet de que els infants més petits estan exposats a pressions cada cop més grans.
Els infants han de fer també front a la pressió creixent de massa estímuls, massa reptes, massa canvis, massa oportunitats…
Els mitjans de comunicació ofereixen, les vint-i-quatre hores del dia, un gran ventall d’ofertes excitants i estimulants, algunes “saludables” i dedicades als nens, algunes molestes i poc apropiades per a ells. Els videojocs, medis digitals, revistes i ordinadors mostren, tant a nens com a adults, més detalls en els que fixar-se, més noticies a digerir, més possibilitats a considerar, per tota aquesta sobresaturació d’estímuls els infants han de pagar de vegades un preu que es tradueix en estrès.
