Elecció de parella i ment inconscient
Quan parlem d’una relació vincular entre dues persones sanes i sense desequilibris importants, la capacitat d’estimar, la passió i la tendresa estan sempre presents, però la manera en la que ens relacionem, la capacitat d’expressar i d’integrar aquests elements en cada relació depèn del nivell de consciència, del grau d’equilibri entre la ment més profunda i la ment més superficial.
El poder mantenir una relació amb un alt grau d’intimitat a tots nivells amb una altra persona dependrà de que les freqüències en què les dues persones vibrin es mantinguin dins d’un determinat rang d’afinitat.
Dels estímuls externs que arribem a percebre en el nostre dia a dia només passem a ser-ne conscients d’un petit percentatge d’ells, la resta romanen en unes capes més “profundes”, en un nivell més inconscient . Quan elegim a les nostres parelles, existeix una part de nosaltres mateixos que és incapaç de perdre’s un sol detall (ens referim aquí a la part de l’iceberg que no resta a la vista). Aquí és on hi juga un paper important la ment més profunda, aquesta ment de la que sorgeixen pensaments de primera mà, la ment que ens permet viure des de la serenor i des de l’atenció, que ens permet viure mitjançant una acció directa i espontània, sense “filtres” ni condicionaments de cap tipus.
És en aquestes capes més profundes on es produeixen les afinitats o no, on existeixen sintonies que vibren al mateix temps i que van al mateix ritme o que pel contrari, fa que es generin sorolls irreconciliables. I si no existeix certa sintonia ni afinitat en aquestes capes profundes que s’escapen a la nostra ment conscient, un es pot entestar en “elegir” a la que serà la seva parella amb la seva ment més superficial.
És important estar molt atent, vessar en cada moment tota la consciència possible, no resignar-se mai i viure plenament el MOMENT per que és TOT el que tenim. Si a més ho podem compartir amb una persona que “vibra” a una freqüència similar a la nostra, serem doncs afortunats.
2 Comments
Pinxu
Febrer 13, 2017at 11:23 pmPreciosa descripció d’allò imperceptible que ens empeny a estimar-nos. La tendresa que expresa la imatge del quadre adjunt a l’article…d’alguna manera i per alguna raó…a mi em genera molt bones vibracions 😉
Judit March
Gener 12, 2019at 10:52 amGràcies Jordi, una bonica reflexió. Sempre diuen que una imatge va més que mil paraules per expressar allò que costa expressar amb paraules. Una abraçada ben forta des de Barcelona.