Infidelitat i teràpia de parella

Infidelitat i teràpia de parella: es pot perdonar?

Una infidelitat pot posar en crisi tot el que una parella creia saber sobre la seva relació: la confiança, els acords, la intimitat i el projecte compartit. Quan apareix una infidelitat, no només fa mal el fet en si mateix, també poden aparèixer algunes preguntes difícils de respondre:

Per què ha succeït?
Des de quan estava passant?
Quina part de la nostra història era real?
Podrem tornar a confiar?
Té sentit continuar  junts?

No existeix una única resposta. Perdonar una infidelitat és possible per a algunes parelles, però no és una obligació ni significa oblidar el que ha passat, justificar-ho o fer com si res hagués succeït.

Perdonar tampoc implica necessàriament continuar amb la relació. De vegades, el perdó forma part d’un procés de reconstrucció de la parella. Altres vegades, ajuda a tancar una etapa i ajuda a separar-se sense quedar atrapats per sempre en el ressentiment.
L’important és que la decisió no es prengui des de la pressió, la por o la culpa.

Què succeeix després d’una infidelitat?

La persona que ha sofert la infidelitat pot experimentar tristesa, ràbia, ansietat, inseguretat, obsessió per conèixer tots els detalls o dificultat per a tornar a confiar. És freqüent que revisi converses, busqui explicacions o necessiti confirmar una vegada i una altra què va ocórrer. No es tracta necessàriament d’una reacció exagerada: quan es trenca la confiança, la ment intenta recuperar una sensació de seguretat.

La persona que ha estat infidel també pot sentir culpa, vergonya, por de perdre la relació o confusió sobre el que desitja.

En aquest moment, tots dos membres de la parella poden trobar-se atrapats en converses repetitives, retrets, silencis o discussions que no condueixen a una solució.

Per això, una infidelitat no sol resoldre’s simplement amb una promesa que no tornarà a ocórrer.

Es pot recuperar una parella després d’una infidelitat?

Infidelitat i teràpia de parella són termes contraposats? no necessàriament. Sí, algunes parelles aconsegueixen reconstruir la seva relació després d’una infidelitat.

Però recuperar la parella no significa tornar exactament al punt anterior. La relació ha canviat i, per a continuar, acostuma a ser necessari construir una nova manera de vincular-se.

La recuperació sol requerir diversos elements:

• Reconèixer el mal causat sense minimitzar-lo.
• Assumir la responsabilitat de la infidelitat.
• Respondre a les preguntes necessàries amb honestedat, sense utilitzar els detalls per a ferir.
• Tallar la relació paral·lela quan s’ha decidit continuar amb la parella.
• Establir límits clars i acords realistes.
• Revisar els problemes de la relació sense convertir-los en una justificació.
• Aprendre a parlar de les emocions sense recórrer a l’atac o la defensa.
• Donar temps al procés de recuperació de la confiança. La confiança no es recupera perquè algú digui “confia en mi”. Es reconstrueix mitjançant conductes coherents, transparència i compliment sostingut dels acords.

Infidelitat i teràpia de parella: Com es treballa en la consulta?

La teràpia pot ajudar a crear un espai segur per a comprendre allò que ha passat i per poder prendre decisions amb major claredat.

En les primeres sessions, acostuma a ser important estabilitzar la situació: reduir les discussions destructives, identificar les necessitats més urgents i valorar si tots dos desitgen explorar la possibilitat de continuar.

Després, el treball terapèutic pot centrar-se en diferents aspectes:

1. Comprendre què va passar.

Comprendre una infidelitat no significa justificar-la. Significa analitzar els factors personals i relacionals que van poder influir: dificultats per a expressar necessitats, problemes d’intimitat, conflictes no resolts, cerca de validació, límits poc clars o decisions impulsives.
La responsabilitat de la infidelitat correspon a qui la va cometre. No obstant això, comprendre el context pot ajudar a evitar que la relació repeteixi dinàmiques nocives.

2. Treballar l’impacte emocional

La persona afectada necessita poder expressar el dolor, la ràbia i la inseguretat sense que les seves emocions siguin ridiculitzades o utilitzades en contra seva. També necessita recuperar progressivament una sensació de control i seguretat.
La teràpia pot ajudar a diferenciar entre la necessitat legítima d’informació i la cerca compulsiva de detalls que manté oberta la ferida.

3. Reconstruir la confiança

La confiança es treballa amb acords concrets i observables. No n’hi ha prou amb demanar perdó: és necessari demostrar, amb el temps, que existeix un compromís real amb el canvi. Això pot incloure major transparència, límits amb terceres persones, converses periòdiques sobre l’estat de la relació i una forma més clara d’abordar els conflictes.

4. Decidir si continuar o separar-se

La teràpia no hauria de pressionar a la parella per a continuar junts a qualsevol preu. A vegades, l’objectiu inicial no és salvar la relació, sinó ajudar a tots dos a prendre una decisió conscient. Algunes parelles necessiten un temps de reflexió abans de decidir si volen reconstruir el vincle.

Quin és el pronòstic de les parelles que consulten per una infidelitat?

No existeix un pronòstic únic, algunes parelles acaben separant-se, unes altres continuen juntes, però mantenen una relació marcada per la desconfiança i el ressentiment. I altres aconsegueixen reconstruir el vincle d’una manera més conscient i satisfactòria.

Les possibilitats de recuperació solen ser majors quan:

• La infidelitat ha acabat.
• La persona que ha estat infidel assumeix la responsabilitat.
• Existeix una disposició real a reparar el dolor ocasionat.
• Tots dos poden parlar d’allò que ha succeït sense violència.
• Hi ha voluntat de revisar els problemes de la relació.
• Es busca ajuda professional quan la parella no aconsegueix avançar per si sola.

En canvi, la recuperació pot ser especialment difícil quan continua l’engany, hi han noves mentides, es culpa a la persona afectada per la infidelitat o existeix violència psicològica, física o sexual.

En aquests casos, la prioritat no és reconstruir la parella, sinó protegir el benestar i la seguretat de la persona afectada.

Val la pena fer teràpia després d’una infidelitat?

Infidelitat i teràpia de parella: pot resultar ser útil tant si la parella decideix continuar com si decideix separar-se.

Si volen continuar junts, la teràpia pot ajudar a comprendre el que ha passat, reparar el mal i establir noves bases per a la relació.

Si decideixen separar-se, pot facilitar una separació menys destructiva, especialment quan hi ha fills, molts anys de convivència o una gran càrrega emocional.

No és necessari esperar que la situació sigui insostenible per a demanar ajuda. De fet, acudir a teràpia en les primeres etapes pot evitar que la parella quedi atrapada durant mesos en discussions, interrogatoris i retrets.

Això sí, la teràpia no pot garantir que la relació continuï ni esborrar el dolor de manera immediata. El seu objectiu és ajudar a la parella a afrontar el que ha passat amb més honestedat, responsabilitat i cura.

Perdonar no significa oblidar, perdonar és una decisió personal i un procés, no una exigència moral. Algunes persones poden perdonar i continuaren la relació. Unes altres poden perdonar i decidir que no volen seguir en la relació. També pot succeir que, durant un temps, no sàpiguen què desitgen. Totes aquestes possibilitats són legítimes.

L’important és no confondre el perdó amb l’obligació de recuperar la confiança ràpidament, ni la continuïtat de la parella amb l’absència de dolor.

Una infidelitat pot trencar una relació. Però, en alguns casos, també pot obrir la possibilitat de revisar com s’estava construint el vincle i què necessiten tots dos per a relacionar-se d’una manera més honesta i segura.

La pregunta no és únicament si una parella pot sobreviure a una infidelitat. També és: Podem construir, a partir d’allò que ha succeit, una relació en la qual tots dos vulguem seguir junts?