Depressió postpart, com superar-ho.
Tristesa puerperal i Depressió postpart. Com diferenciar-les.
Cal diferenciar entre la tristesa puerperal que experimenta una dona després de ser mare de la Depressió postpart. La Depressió postpart o postnatal és un trastorn que a vegades es confon amb un altre tipus de situació que encara que afecta significativament la vida de la persona que la pateix, està més relacionada amb les dificultats en l’adaptació a la nova funció de ser mare i a les dificultats en la gestió de l’estrès a través de la sèrie de canvis físics i ambientals que es produeixen amb el l’arribada del nou fill. Estem parlant de la “tristesa puerperal” (també anomenada “baby blues”). En el present article parlarem d’ella i de les diferències que existeixen entre aquesta alteració i la depressió postpart.
La depressió postpart és un trastorn que afecta a algunes dones en els primers mesos després del part que pot arribar a interferir de forma important en la vida de la mare i de la parella. És un trastorn que pot ser tractat, encara que un percentatge elevat de casos no arriben a ser reconeguts o diagnosticats.
Després de l’embaràs és bastant comú en les mares que han tingut un nadó que experimentin un estat de tristesa lleu. Després de donar a llum un nadó s’espera que de manera natural la mare celebri l’arribada dels seu fill amb els seus amics i família. Abans del naixement d’un nen ens ensenyen que una dona embarassada s’ha de preparar per a l’alegria i l’emoció, no per l’esgotament, l’ansietat i el plor. Però què passa quan una mare en comptes d’experimentar alegria i il·lusió davant l’arribada del seu nadó experimenta tot el contrari?
El naixement d’un fill és una font important d’estrès físic i psicològic, experimentar tots aquests sentiments després del part és perfectament normal, però si els símptomes no desapareixen després de diverses setmanes o empitjoren, és possible que la mare pateix depressió postpart i en aquest cas és important obtenir ajuda immediatament i posar-se en mans d’un especialista. Amb tractament i suport psicològic, una persona pot recuperar-se i reorientar la seva vida cap a una maternitat feliç.
Tristesa puerperal o depressió postpart?
La tristesa puerperal és causada pels canvis hormonals que es produeixen després del naixement. La gran majoria de les mares experimenten almenys alguns símptomes de la depressió postpart, incloent canvis d’humor, tristesa, dificultat per dormir, irritabilitat, canvis en la gana o problemes de concentració. En relació a aquests símptomes, no hi ha motius per preocupar-se excessivament, la mare se sentirà millor una vegada en el seu cos s’estabilitzin els seus nivells hormonals. A part del suport emocional dels seus éssers estimats i molt de descans, no es necessita cap tipus de tractament. La depressió postpart és un problema més greu que no ha de ser ignorat. No obstant això, no sempre és fàcil distingir entre els dos, depressió i tristesa puerperal.
Signes i símptomes de la depressió postpart
Al principi, la depressió postpart pot semblar un estat de tristesa normal que hem esmentat anteriorment. De fet, la depressió postpart i la tristesa puerperal comparteixen molts símptomes, com els canvis d’humor, els atacs de plor, la tristesa, l’insomni i la irritabilitat. La diferència és que amb la depressió postpart, els símptomes són més greus i de major durada (es poden presentar pensaments de suïcidi o una sensació d’incapacitat per a la cura del nadó).
Els signes i símptomes de la depressió postpart més comuns són: mostrar una manca d’interès pel nadó, presentar sentiments negatius cap a ell, mostrar preocupació i culpabilitat per aquells sentiments negatius que s’experimenta, de vegades apareix la por davant de pensaments relacionats amb fer-li mal al fill propi. També és característic el fet de presentar una manca de preocupació per un mateix, presentant apatia, pèrdua de la capacitat per experimentar plaer, manca d’energia i desmotivació, així com també sentiments d’inutilitat i de culpa.
També és freqüent que la mare experimenti canvis en la gana o en el pes i que dormi més o menys de l’habitual. També són freqüents els pensaments recurrents de mort o suïcidi. La depressió postpart normalment apareixe poc després del naixement i es desenvolupa progressivament durant un període de diversos mesos. Però també poden aparèixer de sobte, i en algunes dones els primers símptomes no apareixen fins a mesos després d’haver donat a llum.
Causes de la depressió postpart.
Les raons exactes per a què algunes mares desenvolupen depressió postpart i altres no són desconegudes, però una sèrie de causes interrelacionades i factors de risc contribueixen al problema. Aquestes són algunes de les causes relacionades amb l’aparició de la malaltia:
Els canvis hormonals. Després del part les dones experimenten una gran caiguda en seus nivells d’estrogen i de l’hormona progesterona. També poden disminuir els nivells d’hormones tiroides, que condueixen a la fatiga i la depressió. Aquests canvis, juntament amb els canvis que experimenta la mare en els nivells de pressió de la sang, en el sistema immunitari i en el metabolisme, poden desencadenar la depressió postpart.
Canvis físics. Donar a llum implica molts canvis físics i emocionals. La mare després del naixement del nadó es veu immersa en ells, la cura del nadó, les preocupacions a l’entorn de l’estat físic i les necessitats del mateix, aquesta entrega excessiva pot posar en risc la seva cura personal, descuidant-se i fent apareixent pensaments generadors d’inseguretat sobre el seu atractiu físic i sexual.
L’estrès. L’estrès de cuidar a un nounat també pot contribuir al problema. Noves mares sovint es veuen privades de son. A més, és possible que es senten atabalades i insegures sobre la seva capacitat per atendre adequadament el nadó. Aquesta configuració pot ser particularment difícil en les mares novelles que tenen que acostumar-se a aquesta nova identitat.
Factors de risc en la depressió postpart.
Algunes dones són més propenses que altres a desenvolupar depressió postpart. Els factors que les exposen a un major risc de presentar el trastorn són els següents:
- Història prèvia de depressió
- Història de síndrome premenstrual sever, trastorn disfòric premenstrual o desordre premenstrual
- Les complicacions mèdiques
- Dificultats de relació
- La manca de suport de familiars o d’amics
Aquest trastorn pot interferir en el funcionament de la mare, disminuint la seva capacitat per tenir cura de si mateixa i del seu fill. Patir una depressió postpart no significa que se sigui mala mare, no obstant això els símptomes de fatiga, irritabilitat, plor i apatia poden interferir en la vida de la persona sense l’ajuda d’un professional. Si, malgrat l’ajuda i el suport familiar, la mare encara percep que està lluitant sense èxit contra la depressió postpart, és important considerar l’ajuda d’un professional especialitzat i posar-se en tractament.
La teràpia psicològica ha demostrat ser eficaç a l’hora de tractar amb èxit aquest tipus de dificultats. La medicació psiquiàtrica pot ser una opció recomanada en els casos més greus, no obstant això, l’ús de drogues sempre hauria d’anar acompanyat de psicoteràpia i ha de ser supervisat per un metge.
Dra. en psicologia i Psicoterapeuta
