Bloqueig emocional: claus per identificar-ho.
Pot ser que alguna vegada t’hagis sentit estancat i no saps per què, o que no aconsegueixis connectar amb el que realment et passa per dins o t’hagi costat pensar amb claredat. Aquestes sensacions tan confuses i molestes poden ser el signe d’un bloqueig emocional.
Un bloqueig emocional és un mecanisme de defensa davant d’experiències doloroses, d’un conflicte intern o d’estrès sostingut en el temps. És una situació en la qual una persona té dificultat per a sentir, identificar o expressar emocions i genera un estat que repercuteix de manera negativa sobre el benestar psicològic i la vida quotidiana.
Moltes persones relaten la sensació d’estar apagades o anestesiades o amb la dificultat de connectar amb el que senten. Tenir un bloqueig emocional no significa que la persona no tingui emocions, sinó que li costa accedir a elles.
Quins símptomes sol provocar un bloqueig emocional?
A NIVELL EMOCIONAL experimentem una sensació de buit o d’indiferència i una falta de motivació cap a situacions o activitats que abans resultaven plaenteres. En l’àmbit de les relacions personals experimentem la sensació d’estar desconnectat de nosaltres mateixos o dels altres.
A NIVELL MENTAL un bloqueig emocional genera confusió mental, dificultat per a concentrar-se i la conseqüent dificultat per a prendre decisions.
A NIVELL FÍSIC pot acompanyar-se per símptomes físics com són tensió muscular, cansament constant, problemes amb el son, mal de cap i sensació d’opressió en el pit o en l’estómac.
A NIVELL DE COMPORTAMENT en molts casos la persona tendeix a l’aïllament social, a la procastinació (no acabar les activitats o no començar-les), s’evita parlar d’emocions o s’eviten els conflictes o les converses profundes. En aquells casos més greus es pot arribar fins i tot a la sensació d’estar paralitzat.
Es pot tenir un bloqueig emocional sense adonar-se’n?
És bastant habitual tenir un bloqueig emocional sense adonar-se’n. De fet, moltes persones no identifiquen el que els passa fins que apareixen altres símptomes o algú del seu entorn li ho indica. Això succeeix perquè el bloqueig emocional sovint és un mecanisme de defensa del cervell, la ment es “desconnecta” parcialment d’unes certes emocions per a evitar un malestar que percep com a massa intens o difícil de gestionar. Pot succeir sense que ens adonem perquè el bloqueig emocional apareix de manera molt progressiva. La persona s’acostuma i ho percep com el seu estat normal.
Si algú viu molt temps amb pressió o preocupacions, pot arribar a normalitzar l’apatia o la desconnexió emocional.
Com influeix en el dia a dia?
Un bloqueig emocional pot influir molt en el dia a dia perquè les emocions tenen un paper important en la presa de decisions i en les relacions humanes. Quan existeix aquest bloqueig, moltes coses poden funcionar, però sovint amb més dificultat o amb una sensació de desconnexió.
Apareix indecisió constant i pots tenir la sensació que tot et deixa una mica indiferent. Algunes persones també refereixen sentir-se desorientades o “sense direcció”.
També afecta les relacions amb els altres, ja que el bloqueig emocional pot fer més difícil connectar emocionalment amb les persones. Dificulta que expressem sentiments, fa que s’evitin converses profundes i això pot generar malentesos perquè els altres poden percebre fredor o desinterès en l’actitud.
Quan hi ha bloqueig emocional pot aparèixer apatia i anhedoniaapatia i anhedonia , que és la falta de motivació cap a les activitats que abans ens generaven plaer.
Bases psicològiques i neurològiques del bloqueig emocional.
Un bloqueig emocional, a nivell psicològic, és un mecanisme de protecció del cervell davant emocions que percep com massa intenses o difícils de gestionar.
Quan apareix una emoció molt intensa, el cervell pot percebre que processar-la seria massa dolorós o desestabilitzador. Per a protegir-se, la ment pot evitar l’emoció.
Si això es repeteix moltes vegades, pot acabar generant un estat de bloqueig en què la persona ja no accedeix fàcilment a les emocions.
Aquest procés acostuma a començar sent una adaptació útil, però si es manté massa temps pot dificultar la regulació emocional.
A nivell neurològic, en un bloqueig emocional apareixen canvis en com interactuen les diferents zones del cervell que processen les emocions. Aquests canvis es produeixen en la interacció entre amígdala, còrtex prefrontal i altres sistemes de regulació emocional, sovint relacionats amb l’estrès i les respostes de congelació que apareixen davant d’una situació amenaçadora.
Quan hi ha estrès emocional l’amígdala pot activar-se molt desencadenant respostes de defensa (lluita, fugida o congelació). El bloqueig emocional sovint està relacionat amb una resposta de “congelació” o inhibició emocional.
Quan hi ha estrès prolongat el còrtex del cervell pot inhibir o suprimir la resposta emocional i això pot reduir l’accés conscient a les emocions.
L’hipocamp és una altra estructura cerebral afectada sota estrès i participa en processos relacionats amb la memòria. Si hi ha estrès crònic, el processament entre memòria i emoció pot quedar alterat, cosa que pot contribuir a evitar o bloquejar unes certes experiències emocionals.
Davant l’estrès intens o prolongat, el cos pot activar una resposta “d’apagada emocional” relacionada amb el sistema nerviós parasimpàtic. Això pot produir sensació de buit emocional, poca energia i desconnexió emocional o mental.
Per que experimentem un bloqueig emocional?
El bloqueig emocional no acostuma a tenir una sola causa, sovint és el resultat de diversos factors acumulats al llarg del temps.
Un dels motius més habituals és l’estrès prolongat en el temps, però també estan les experiències doloroses traumàtiques, en aquests casos el bloqueig pot ser una forma de protecció psicològica per a evitar reviure el dolor). També ho pot ser la por a sentir emocions, ja que algunes persones tenen por a les seves pròpies emocions perquè les associen amb pèrdua de control o amb el sofriment. També els conflictes interns poden generar bloqueig emocional, quan una persona té valors, desitjos o expectatives que entren en conflicte, pot aparèixer bloqueig emocional.
No necessàriament ha d’haver succeït un esdeveniment traumàtic perquè aparegui un bloqueig emocional. Moltes vegades la gent pensa que només succeeix després d’una cosa molt greu, però en realitat pot aparèixer per moltes altres raons.
A vegades el bloqueig es forma per moltes situacions petites acumulades, amb el temps, aquesta acumulació de petits esdeveniments pot saturar el sistema emocional.
També determinats guions de vida o hàbits de vida apresos poden generar bloquejos emocionals. Si una persona ha après durant anys a no mostrar emocions o a ignorar el que sent, pot acabar desenvolupant un bloqueig.
La sobrecàrrega o cansament emocional genera sovint bloquejos emocionals. Quan una persona passa molt temps amb responsabilitats, pressió o preocupacions, el cervell pot reaccionar amb una mena de “mode d’estalvi emocional”. Això pot provocar sensació de buit emocional, apatia i falta de motivació.
Com podem resoldre els bloquejos emocionals.
Com el bloqueig emocional acostuma a ser un mecanisme de protecció del cervell, l’objectiu no és forçar les emocions, sinó crear condicions perquè puguin tornar a processar-se. El desbloqueig emocional no consisteix a “forçar-se a sentir”, sinó a recuperar gradualment la connexió amb les emocions en un entorn segur.
El primer pas és prendre consciència d’allò que està passant, és a dir, reconèixer que pot haver-hi un bloqueig emocional. Moltes vegades el bloqueig comença a reduir-se quan la persona li posa nom a allò que li està succeint.
En lloc d’evitar-les, és important donar espai a les emocions, permetre que apareguin sense jutjar-les per a ajudar el cervell a processar emocions que potser han quedat “congelades”.
Expressar emocions és clau per a poder-les desbloquejar, però no sempre cal fer-ho verbalment. Fer activitats creatives (escriure, dibuixar, música) o activitats que facilitin l’expressió personal resulta ser de gran ajuda. També es poden expressar les emocions a través del moviment. El cos i les emocions estan molt connectats, així que l’activitat física també pot ajudar a desbloquejar emocions.
A nivell conductual, com molts bloquejos emocionals estan relacionats amb la sobrecàrrega emocional o amb l’estrès prolongat, recomanem que es procuri el descans i l’autocura, així com el promoure canvis que redueixin les fonts de la pressió tant externes com internes i les exigències personals. També és útil practicar tècniques de relaxació o de mindfulness o meditar. Quan el sistema nerviós es calma, el cervell torna a ser més capaç de processar emocions.
Amb el temps pot ser útil explorar què ha provocat el bloqueig, ja que entendre’n l’origen ajuda a integrar l’experiència emocional. La teràpia psicològica resulta ser molt útil en aquest procés, sobretot si el bloqueig és intens o dura molt temps. Un professional de la salut mental pot ajudar a identificar les emocions bloquejades i pot ajudar a desenvolupar eines de regulació emocional que li permetin poder parlar sobre allò que està relacionat amb el bloqueig emocional sense descompensar-se, a la vegada que és important poder processar i integrar aquestes emocions en la vida d’una manera adaptativa amb un acompanyament psicològic.
Queden “seqüeles” després d’un bloqueig emocional?
Pot haver-hi efectes després d’un bloqueig emocional, però no sempre són permanents ni iguals per a tothom. Moltes vegades, quan el bloqueig es resol o es treballa, la persona recupera la seva capacitat emocional normal. Així i tot, durant un temps o en alguns casos poden quedar unes certes tendències o canvis en la manera de relacionar-se amb les emocions.
- Sensació de ser fred emocionalment. Pot aparèixer la sensació d’una major “fredor” emocional, això pot succeir perquè el cervell ha après a protegir-se reduint la intensitat emocional o la persona s’ha acostumat a no implicar-se tant emocionalment. Però sovint no es tracta d’una fredor real, sinó que és una manera diferent de regular les emocions.
- Tendència a relativitzar: Moltes persones expliquen que després d’una etapa emocional difícil relativitzen més les coses o les situacions.
- En alguns casos pot quedar una certa tendència a evitar conflictes emocionals o a evitar parlar de sentiments.
Un bloqueig emocional no suposa necessàriament que la persona es converteixi en una persona freda o distant. En la majoria de casos, quan es processen i s’integren bé les emocions, la persona aconsegueix aconseguir tenir una major maduresa emocional i un aprenentatge vital que li permet tenir una vida més plena i conscient.
