L’atenció plena: riscs i contraindicacions.

  • 0
Atenció plena i psicoterapia, a jm psicologia, dra Judit March a Barcelona.

L’atenció plena: riscs i contraindicacions.

 

Atenció plena per a tothom?

El mindfulness o “l’atenció plena” són termes que estan de moda, ho podem veure en els mitjans de comunicació i en la creixent oferta de cursos i publicacions relacionades amb el tema, les escoles que ofereixen formació en aquesta tècnica estan proliferant a un ritme accelerat i cada cop són més les persones que apliquen la tècnica sense tenir la formació o l’experiència necessàries.

Actualment, la seves aplicacions s’estenen a gairebé tots els àmbits de la psicologia, i tot i que poden resultar molt útils en algunes intervencions, alhora s’ha d’advertir que poden tenir efectes adversos sobre algunes persones, existeixen certes contraindicacions per a determinats tipus de pacients. En aquest article parlarem de la tècnica de l’atenció plena i les seves contraindicacions en la pràctica clínica.

Aplicacions de l’atenció plena o Mindfulness

Mindfulness significa “atenció plena”, és una tècnica que requereix que la persona se centri en el moment present, dirigint l’atenció a la consciència de “pensaments, sentiments i sensacions corporals “.  Encara que és una pràctica que té més de 2.500 anys d’antiguitat, a Occident no apareix fins a la dècada de 1970 com a tècnica aplicada al tractament de problemes associats amb l’estrès i el dolor crònic.  Des de llavors la recerca sobre la utilitat de l’atenció plena ha crescut de manera exponencial, posant-se de moda en la primera dècada del segle XXI.

L’atenció plena, com es concep actualment, representa una tècnica útil en el tractament de problemes psicopatològics, té múltiples aplicacions en el camp de la psicoteràpia, en entorns educatius i també en programes de rehabilitació. En el camp de la psicoteràpia aquesta tècnica es pot exercir en el marc dels programes de reducció d’estrès i també en el marc de la Teràpia cognitiva.

Ha estat utilitzada com a tècnica terapèutica en el tractament de trastorns com la depressió i els trastorns alimentaris per reduir l’ansietat, la depressió i la percepció de respostes a l’estrès. L’atenció plena com a tècnica s’utilitza també per exposar els pensaments i imatges que provoquen l’ansietat i així ser capaç de prendre distància d’ells, per tal de dur a la persona a actuar malgrat aquestes reaccions.

L’atenció plena també s’utilitza en programes d’intervenció comunitària sobre addiccions i també en el camp de l’educació com a tècnica per augmentar la capacitat atencional en entorns multi-tasca.

 

Tothom pot practicar l’atenció plena?

Tot i que pot resultar molt útil en intervencions en l’àmbit clínic, hem d’advertir que poden tenir efectes adversos sobre algunes persones, existeixen certes contraindicacions per a determinats tipus de pacients. Per exemple, persones amb una estructura de personalitat més fràgil poden ser més susceptibles a patir diverses complicacions com a conseqüència de la pràctica de la meditació. També en certs individus poden aparèixer reaccions psicològiques adverses.

Un efecte psicològic negatiu associat amb el mindfulness en la pràctica clínica, es relaciona amb l’anomenat “by-pass espiritual“, que consisteix a recórrer a l’espiritualitat i a les seves pràctiques per tal d’evadir els problemes de la vida quotidiana, auto-enganyant-se o negant els propis conflictes abans que abordant-los mitjançant altres mètodes , com a través d’un tractament psicoterapèutic. Utilitzar l’espiritualitat per evitar sentir el dolor i els aspectes negatius de la personalitat és una pràctica cada vegada més comú, com a un intent de no sortir de la zona de confort. La nostra cultura està programada per evitar el dolor, per negar-ho o menysprear-lo. L’anomenada consciència i desenvolupament espiritual s’utilitzen moltes vegades per evitar el dolor i les nostres mancances reals.

 

depressió i l'atenció a Barcelona. Psicologia JM

Són diferents els investigadors  (Shapiro, 2002; Epstein, 2007) que fan referència a un augment dels símptomes com l’obsessió, dolors musculars, augment de rigidesa psicològica i una major intel·lectualització en alguns pacients com a conseqüència de la pràctica de la meditació.  Altres autors (Walsh y Roche, 1979) refereixen la dissociació de les emocions i la tensió muscular experimentada per alguns pacients. Altres efectes adversos poden ser l’excessiva introversió i aïllament en certes persones amb trastorns de la personalitat o la regressió a etapes més infantils o la repressió de la sexualitat (Chaudhuri, 1994).

També alguns pacients després de la pràctica de la tècnica han experimentat reaccions emocionals intenses (plors, crits, “comportaments histèrics”) i també s’han documentat en alguns casos  l’aparició de records d’infantesa desagradables o traumàtics que poden interferir negativament en el procés terapèutic (Myers y Owens, 1994). Les reminiscències d’escenaris narcisistes infantils també poden generar sentiments de superioritat i de grandesa o altres fantasies o sentiments de buidor en no aconseguir el desig de perfecció (Epstein, 1988).

Altres efectes adversos de la pràctica de l’atenció que han estat documentats (Epstein y Lieff, 1981; McGee, 2008; Walsh y Roche, 1979) és l’exacerbació dels trastorns mentals o l’aparició de trastorns psicopatològics en persones que han experimentat una pràctica intensiva de la meditació. Les possibles causes d’aquests efectes podrien ser una major consciència de si mateix per la pràctica d’auto-observació i la reducció de barreres mentals a través de la relaxació produïts per la meditació. Aquests factors podrien afavorir l’aparició de problemes latents en la persona que practica la meditació i, com a conseqüència, provocarien l’aparició de problemes psicopatològics.

De vegades sembla que l’atenció plena sigui un “tècnica màgica” que es pot aplicar sense esforç i en tots els casos i tipus de pacients, però hem de tenir en compte que no és una tècnica a per tots els públics i només hauria de ser practicada per professionals experimentats que disposin d’un coneixement acurat sobre la psicopatologia clínica.

 

És important tenir en compte que no totes les intervencions i tècniques psicoterapèutiques són aptes per a tots els pacients, també és important que les persones que realitzin aquestes tècniques siguin entrenades i hagin completat una formació rigorosa en la tècnica amb experts en la matèria que disposin d’una àmplia experiència en el camp de la salut mental.

 

Judith March

Doctora en Psicologia Clínica i de la Salut i psicoterapeuta.


About Author

Judit March

Dra. en Psicologia Clínica i de la Salut. Teràpia individual i de parella.

Leave a Reply

Responsable del tratamiento: Judit March Fuentes. Finalidad: Ofrecer y prestar nuestros servicios y productos. Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Los datos no se cederán a terceros, a menos que lo exija una ley o sea necesario para cumplir con la finalidad del tratamiento. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir datos, así como el resto que se explican en la Política de Privacidad.

centro recomendado por:

Judit March Fuentes - Doctoralia.es
Doctuo
Danos tu opinion sobre
Judit March Fuentes Opinar

¿Quieres pedir cita para una primera visita?¿Necesitas más información?