Author Archives: Judit March

  • 0
Alimentació emocional i menjar quan s'està trist o angoixat.

Alimentació emocional: menjar per ansietat

Tags : 

ALIMENTACIÓ EMOCIONAL: CONTROLAR EL MENJAR PER ANSIETAT.

Que és l’alimentació emocional? Aquesta setmana he tingut la oportunitat de col·laborar amb l’emissora Radio Francia Internacional amb el seu programa sobre salut i benestar personal, com a psicòloga experta. En l’entrevista dono alguns consells per a poder controlar aquest problema que pateix gran part de la població: l’alimentació emocional.

L’alimentació emocional es basa en un estil d’alimentació guiada per les emocions. Aquelles persones que quan estan tristes o ansioses fan afartaments, sense tenir sensació de gana i sense ser capaces de controlar els seus impulsos són els anomenats “menjadors emocionals”.

Existeixen estratègies para a poder gestionar les nostres emocions per  deixar de recórrer a estímuls externs per a disminuir els nostres sentiments negatius, ja que només ens reconforten de manera momentània, reapareixent de nou aquests sentiments negatius i amb més intensitat. Amb voluntat i uns quants consells bàsics es poden arribar a desvincular les emocions del menjar per a poder restablir un tipus d’alimentació més equilibrada.

Et consideres un menjador emocional?

L’estrès, la ira o la tristesa et condueixen a menjar de manera impulsiva? Tens tendència a fer-te afartaments de menjar quan estàs avorrit? Moltes persones realitzen aquest tipus de conductes, però si sovint menges per raons emocionals en lloc de menjar perquè et sents afamat, això pot esdevenir un problema. L’alimentació emocional no està considerat un trastorn, és un comportament que presenta una gran part de la població, només es converteix en un problema quan s’utilitza amb freqüència. Si aquesta conducta s’agreuja en el temps o repercuteix en l’autoimatge d’un mateix pot comportar altres problemes que poden interferir de manera important en la vida personal, social i laboral de la persona. Alguns problemes associats a l’alimentació emocional són els problemes d’insatisfacció corporal, els trastorns de la conducta alimentària com bulímia nerviosa, trastorn de la ingesta compulsiva, trastorn del menjador nocturn i els problemes d’autoestima i d’ansietat.

La necessitat de menjar més del necessari és una forma segura d’augmentar de pes. Representa un problema encara més gran si ja es presenten problemes de salut com la diabetis, l’obesitat o hipertensió arterial.

És important procurar que el problema es mantingui a ratlla. Tot i que el de l’alimentació emocional sembli un problema difícil de superar, pots recuperar el control de la teva alimentació emocional amb una mica de paciència, força de voluntat i uns quants consells bàsics.

Us deixo amb l’entrevista realitzada per la RFI., en la que dono uns consells bàsics que poden ser d’utilitat davant d’aquest problema.

Esperant que us sigui d’interès, i recordeu: el canvi és possible.

Dra. en Psicologia Clínica i de la Salut i Psicoterapeuta.
Directora de JM Psicologia.

  • 0
A JM Psicologia estem especialitzats e terapia de parella. Terapeuta de parella a Barcelona

Cercar un terapeuta de parella a Barcelona

Un terapeuta de parella a Barcelona? Com em pot ajudar en la meva relació?

Aquesta és una pregunta que tot sovint escoltem els professionals de la psicologia davant de persones que estan passant per processos de crisi en la seva relació i que es mostren escèptiques a l’hora de recórrer a un terapeuta de parella a Barcelona.

Mantenir una relació de parella saludable i harmònica, amb el temps, resulta ser una tasca gens fàcil. És meravellós quan en una relació problemàtica, una parella és capaç de reconèixer i de manera conjunta resoldre les seves diferències. Aquest procés no resulta ser fàcil, en nombroses ocasions, una vegada que els problemes han començat a convertir-se en crònics, cada membre de la parella pot ser que se senti traït per l’altre veient perillar el compromís en la relació. En aquest moment, quan s’han esgotat tots els recursos personals i no es veuen millores, el plantejar-se visitar a un terapeuta de parella a Barcelona pot ser la millor opció.

Al nostre centre de psicologia a Barcelona, al llarg de la nostra trajectòria professional, són moltes les parelles que hem ajudat davant de situacions de crisi o de conflicte. En aquests conflictes hi estan implicats una gran diversitat de factors:  las expectatives posades en la relació, l’adaptació a les diferents etapes del cicle vital, l’educació dels fills, el distanciament, la monotonia, etc. Cada cop més freqüentment, la consciència de la dificultat per desenvolupar una vida en parella satisfactòria és més elevada, ja que les circunstàncies socials, laborals i personals també s’han tornat més complexes.

La teràpia de parella a Barcelona és un procés terapèutic dirigit per un terapeuta de parella al qual recorren algunes persones que senten perillar la seva relació o que se senten amb una aparent manca d’eines per gestionar certes situacions de crisi. El terapeuta de parella ofereix suport i intervenció per abordar conjuntament amb els dos membres de la parella les dificultats que presenten, posant en marxa un pla de treball en què es durà a terme el procés de resolució de problemes i de “sanejament “de la relació.

Errors que acostumem a cometre quan pretenem millorar la nostra relació de parella:

1. Intentar arreglar les coses pensant en les nostres pròpies necessitats.

Una parella sempre farà tot el possible per intentar arreglar la relació quan les coses no van bé. Molt sovint, les mateixes coses que moltes persones tracten de fer per millorar-la, acaben empitjorant la situació. Tenim la tendència en intentar arreglar les coses de manera que les relacionem amb les nostres pròpies necessitats, pors i patrons de conducta. A vegades necessitem una visió objectiva per adonar-nos que les nostres estratègies, lluny de millorar la situació, l’empitjoren. El fet que les solucions siguin sovint inadequades, és un testimoni de la rigidesa en les estratègies que de vegades fan servir les parelles per solucionar els seus conflictes, la nostra tasca com a psicòlegs consisteix a ajudar les persones perquè obrin el seu marge d’opcions i es tornin més flexibles en les seves respostes.

2. Pensar que l’altre “ja canviarà”.

Si vostè s’ha plantejat millorar la relació de parella segurament haurà pensat en alguna d’aquestes opcions: Esperar que l’altra persona canviï o intentar canviar a la persona.

Terapeuta de parella a Barcelona. Encara que tots tenim la capacitat d’aprendre i d’evolucionar, les persones poden trigar anys a fer el canvi o pot ser que això no arribi a succeir mai. Potser ni la persona vulgui prendre la decisió de canviar per si mateixa.

La segona opció (intentar canviar a la persona) és el motiu pel qual tantes parelles se senten frustrades. Quan intenta canviar una persona amb la qual no es porta bé, generalment la persona es planta amb fermesa i es fa més fort en la seva postura.

3. Evitar el conflicte.

L’evitació és un error de comunicació que consisteix a no parlar sobre les situacions que ens molesten. Moltes vegades ho fem impulsats per la por de ser rebutjats, per evitar que la parella s’enfadi o s’allunyi. Preferim aguantar la molèstia que ens va produir una determinada situació i moltes vegades, gairebé sense adonar-nos, la vam acabar expressant de forma indirecta, com ara mostrant-nos més distants o posant-nos irònics. Quan un evita alguna cosa que li molesta o expressa l’enuig de manera indirecta, li estem retirant l’oportunitat a l’altre membre de la parella que pugui entendre el que està succeint, el que provoca que acabi igualment disgustat.

4. Centrar-se en canviar un mateix per canviar la relació.

Si vostè vol desenvolupar una relació més harmoniosa o més satisfactòria amb qualsevol persona o vol millorar la relació de parella, pot ser que decideixi centrar-se en canviar-se a vostè mateix. Això requereix de valentia i el camí que condueix al coneixement d’un mateix sovint és dolorós, però pot portar a resultats sorprenents.

Encara que un mateix canvii, quan parlem d’un problema de relació de parella, hi ha molta més feina a fer, ja que la parella està formada per dos membres, i encara que un d’ells treballi per millorar, és frustrant per a la persona veure que malgrat el seu esforç, l’altre membre de la parella segueix reproduint els mateixos errors i les mateixes pautes disfuncionals en la relació.

En la teràpia de parella a Barcelona, els psicòlegs treballem amb els dos membres de la parella individualment i també amb la relació que es dóna entre les dues persones, això inclou les pautes d’interacció, l’estil de comunicació, les estratègies que posseeix la parella tant per gestionar conflictes com per solucionar problemes o arribar a acords. Perquè el “tot” és més que la simple suma de les parts individuals, una relació de parella és més que la simple suma dels membres integrants.

Quina és la tasca del terapeuta de parella?

En el transcurs de la intervenció, el terapeuta de parella pretén ajudar a la parella a mobilitzar els seus recursos per extreure les forces en la seva relació que han anat minvant amb el temps. Els problemes que han pogut anar presentant durant el temps i que no han sabut gestionar i l’estrès generat per les situacions de conflicte, han pogut anar saturant la relació progressivament. L’objectiu més important de la intervenció és el d’ajudar a la parella a desenvolupar estratègies efectives de solució de problemes que condueixin a la resolució del conflicte, emfatitzant i mobilitzant les forces en la relació.

L’assoliment d’aquestes fites estarà influenciat per factors com la motivació, les necessitats individuals i les etapes de la vida així com la història de la relació particular de la parella. Factors molt importants que contribueixen a l’èxit de la teràpia de parella són: la bona voluntat de les dues persones involucrades en la relació per acceptar que el canvi és necessari i important, la voluntat de fer un esforç per assolir els canvis desitjats i el convenciment que romandre en la relació val la pena.

Doctora Judit March, psicòloga i terapeuta de parella a Barcelona.

Consulta els nostres serveis de Teràpia de parella a Barcelona.


  • 0
depressió infantil

El nen trist.

Tags : 

El nen trist: com distingir la tristesa normal de la patològica?

La tristesa patològica de l’infant és difícil d’identificar, en general, el nen la manifesta en forma d’irritabilitat.

La tristesa fugaç, l’ira  provocada per una frustració o decepció, el nerviosisme o la inquietud prèvies a un canvi en l’escola o en l’entorn del nen, són reaccions normals. No podem confondre la tristesa normal reactiva amb la “depressió patològica”. Que el nen experimenti impotència en determinades situacions de la vida no és dolent, fins i tot pot ajudar-lo en el seu procés de maduresa, decepcions o frustracions pròpies de l’edat (baralles entre amics, males notes, la malaltia d’un amic, etc.) demostren una adaptació normal i saludable a l’entorn.

Read More

centro recomendado por:

Judit March Fuentes - Doctoralia.es
Doctuo
Danos tu opinion sobre
Judit March Fuentes Opinar

¿Quieres pedir cita para una primera visita?¿Necesitas más información?