El terrorisme em fa por
El terrorisme em fa por.
Fa un temps vaig publicar un article que versava sobre els aspectes psicològics de l’estrès posttraumàtic i concretament en les conseqüències psicològiques per a les persones que han presenciat un atac terrorista. En aquest nou post no em centraré tant en aspectes emocionals o psicològics vinculats a aquesta realitat, avui vull parlar sobre un altre fenomen que representa un problema en la nostra societat, vull parlar sobre com els atacs terroristes, no necessàriament presenciats ni viscuts directament, fan que la vida quotidiana d’algunes persones sigui més difícil, ja sigui per la por a la incertesa i a la sensació d’estar en una situació d’inseguretat permanent com també per les reaccions provocades per la por vers altres persones.
Els terroristes utilitzen la violència indiscriminada per generar un ambient de terror i per ajudar a assolir els seus objectius polítics. L’atemptat viscut recentment a Barcelona és un exemple perfecte d’això: el concepte de que una sola persona pugui causar tanta destrucció en pocs segons va més enllà de la comprensió, ningú està preparat per això. Tanmateix, juntament amb el terror generalitzat causat per aquests atacs públics, també hi ha una por freqüentment ignorada que es presenta en la nostra societat.
La por als “altres”.
Cada vegada que hi ha un atac terrorista, apareix la por. No parlo de la por relacionada amb el fet de ser víctima d’un atac, em refereixo al temor que pot aparèixer en algunes persones vers les persones musulmanes o de color, parlo de la por que les persones musulmanes tenen a les reaccions d’algunes persones després de cada atac.
Jo no sóc musulmana. No puc parlar pels musulmans ni pels que s’enfronten a aquestes reaccions després dels atacs terroristes, però si que he pogut escoltar comentaris horribles sobre els atacs terroristes que venen des la por.
Un dels objectius dels els atacs terroristes és provocar la por en els ciutadans, és el de generar aquesta por cap al món islàmic i de promoure aquest discurs de l’odi. Tothom és conscient de l’esforç de la comunitat musulmana després de cada atac terrorista per defensar la seva postura, un refrany que circula per les xarxes socials resa: “No tots els musulmans són terroristes, sinó que tots els terroristes són musulmans”, cosa que francament no és certa.
Sembla que el temor al terrorisme hagi de traduir-se a una por cap als musulmans, aquesta noció equivocada ha contribuït a generar una atmosfera cada cop més hostil de la islamofòbia.
És important tenir una mirada objectiva cap a fets i dades sobre aquest tema que mostren una realitat molt diferent. Si bé és cert que alguns atacs terroristes en tot el mon son duts a terme per musulmans associats amb l’extremisme violent, la religió per si mateixa no és un bon predictor de la violència terrorista. Hi han molts factors associats amb el terrorisme, la religió de la persona no explica per si mateixa el terrorisme.
Estudis i enquestes d’opinió han demostrat que els musulmans de tot el mon rebutgen la violència i l’extremisme, de fet, la gent de molts països amb grans poblacions musulmanes, segons aquests estudis, mostren tanta preocupació cap a l’amenaça de l’extremisme violent com la que mostren les nacions occidentals . De la mateixa manera, les enquestes han demostrat que moltes persones de països amb grans poblacions musulmanes tenen opinions molt desfavorables cap a grups terroristes.
Cohesió social.
Barcelona és una ciutat que te un model propi d’acollida, ens hem caracteritzat sempre per ser una ciutat que acull i que és solidària amb les persones d’altres nacionalitats. En aquesta societat és el més maco que tenim, LA COHESIÓ SOCIAL I LA SOLIDARITAT AMB TOTES LES RACES, i un dels perills és la secularització o el trencament de la cohesió social davant d’aquest discurs islamofòbic.
Tornar a la normalitat és la millor manera de combatre el terrorisme, si tenim por i ens tanquem a casa, si tenim por dels que tenen el color de pell més fosc que nosaltres, aleshores els terroristes hauran vençut.
Que no imperi la por i estiguem més units que mai, que no imperi l’odi sinó la solidaritat, el respecte, la fraternitat i això que sabem fer tan bé els catalans, acollir sense oferir res a canvi i sense tenir en compte la nacionalitat ni el color de la pell.
Davant d’aquests atacs recomano que no deixeu de fer res del que faríeu, que la tornada a la normalitat sigui el més ràpida possible. Que no ens venci ni la por ni l’odi.
Des de JM Psicología volem unir-nos al dolor de totes les víctimes i els seus familiars, al mateix temps que condemnem el terrorisme i qualsevol acte de violència.
